"Sant Antoni és una sagnia de veïns"

«Divendres canvio de barri. Divendres posaré, altre cop, tota la meva vida en caixes i canviaré de casa. Deixo Sant Antoni. Deixo tot el teixit que hi tenia: la Babèlia’s gang, el celler, la xarcuteria, els peixaters, la gent de l’Ateneu Layret, els meus veins amb qui fer quedades espontànies... I no em fa tanta recança deixar-ho com sentir que potser ja no estaran allà quan torni.

Divendres marxo del barri perquè els preus del lloguer a Sant Antoni s’han disparat. Perquè a nos-altres ens l’apugen un 30% i perquè és impossible trobar una vivenda digna en què paguis menys de 500 per persona. I això no m’expulsa només a mi, el que està passant a Sant Antoni és una sagnia de veïns, de botiguers que ja no podem pagar els lloguers.

Notícies relacionades

Barcelona, aquella vedella de Kobe immobiliària

Esnòrquel científic

Divendres m’instal·lo en una casa molt bonica per conviure amb una gent preciosa i el projecte em fa moltíssima il·lusió. I sé que Sants és un barri on puc tornar a refer tot aquest teixit d’afinitats. Però d’aquí un any i mig s’acabarà el contracte, ¿i què passarà aleshores? ¿Hauré de canviar altre cop de barri? ¿Tornar a perdre tot el que hagi construït? Com de dificil és articular el teixit social d’una ciutat, dels seus barris, quan els seus ciutadans (especialment els joves) es veuen forçats a ser nòmades...

Divendres marxo de Sant Antoni i no sé si mai hi podré tornar. No per mi, sinó perquè si no fem res per aturar-ho, el Sant Antoni que jo conec simplement no existirà».