Colau ordena multar les elèctriques que ignorin la pobresa energètica
L'ajuntament instarà les subministradores a firmar un conveni i les sancionarà amb fins a 100.000 euros si no ho fan
L'acord obliga les empreses a condonar el deute i evitar els talls en cas de vulnerabilitat econòmica
/
L'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, ha firmat aquest dijous una instrucció que obre la porta a sancionar les companyies subministradores que no facin res contra la pobresa energètica. Empreses que ignorin la part de la llei 24/3015 que afecta aquesta qüestió, que no va ser recorreguda pel Govern central davant el Tribunal Constitucional.
En realitat, el consistori ja podria haver sancionat, i té almenys un expedient obert, però la llei 24/2015 presenta un problema d'aplicació: no compta amb cap reglament. La Generalitat no el va arribar a elaborar. L'Administració autonòmica no ha subscrit cap conveni amb les empreses, com els reclamen els promotors de la ILP que va donar peu a la llei 24/2015. Així que la instrucció municipal persegueix cobrir aquest buit, servir de reglament, perquè la llei, a falta d'aquest desenvolupament, no té la concreció necessària.
La principal novetat de la instrucció és que contempla una multa econòmica per infracció greu a les empreses subministradores d'energia i aigua que no signin un conveni amb el consistori que determini les seves obligacions. És una resposta a l'actitud que Colau va denunciar a l'abril, quan va amenaçar de sancionar les empreses i va assegurar que l'única llei que complien és “la del mínim esforç”.
Un dels articles de la llei 24/2015 estableix l'obligatorietat que es firmin aquests convenis entre empreses i administracions. Així que l'ajuntament ha creat un conveni tipus que presentarà a les subministradores. Si fan com fins ara, defugir tota mena d'acord, si no accepten firmar el pacte, això suposaria una infracció greu. La multa imposada és la prevista en el Codi de Consum, que en cas d'infraccions greus va de 10.000 a 100.000 euros.
Si signen el conveni, també podran ser sancionats en cas de talls irregulars o per no informar-ne els clients.
LA PROPOSTA D'ACORD
El conveni que s'oferirà a les subministradores ha sigut redactat a partir de l'aportació de l'Aliança contra la Pobresa Energètica (APE) i la dels serveis jurídics del consistori. La interlocutora de les empreses és la tinenta d'alcalde de Drets Socials, Laia Ortiz. Ella farà arribar a les elèctriques tant la instrucció com la proposta d'acord, que inclou aspectes que semblen ambiciosos.
El conveni té la finalitat de “combatre la pobresa energètica, garantir el subministrament dels serveis bàsics d'electricitat, gas i aigua, així com assegurar que aquest servei es desenvolupa amb els criteris de qualitat mínims exigibles i que ningú en queda exclòs per raons econòmiques”, segons diu el text. L'acord té una durada prevista de quatre anys, el màxim possible, i fixa obligacions de les subministradores i de l'ajuntament.
CONDONACIÓ DEL DEUTE
El conveni estableix que no es tallarà el subministrament a ningú en situació de risc d'exclusió residencial, és a dir, en situació de vulnerabilitat econòmica, aplicant així el principi de precaució. Amb aquesta finalitat, es dicta una sèrie de normes, entre elles, les que segueixen. Les empreses hauran d'informar els clients dels seus drets pel que fa a pobresa energètica, i demanar-los autorització per cedir les seves dades a les administracions per tal de constatar si estan en situació d'exclusió residencial. Hauran d'advertir en el mateix document que si no reben resposta del client en 30 dies, l'empresa considerarà que l'autorització ha sigut concedida i consultarà la situació de la persona afectada amb els serveis socials abans de qualsevol tall.
El conveni preveu que les empreses acceptin “la condonació del deute acumulat, derivat de la impossibilitat d'afrontar el pagament dels subministraments, de persones o famílies en risc d'exclusió residencial”. L'acord redactat pel consistori fixa l'obligació de les empreses de promoure els bons socials i la reducció de potència de consum, així com tendir que el cost de subministraments bàsics no superi el 10% dels ingressos de la unitat familiar.
L'ajuntament fixa com a obligacions per a si mateix diverses normes d'assistència al client que no pot pagar, incloent-hi ajudes econòmiques i una campanya informativa sobre el conveni i les garanties que ofereix.
EL DEUTE I LES CARTES
Notícies relacionadesOrtiz cita dos exemples de situacions que el conveni ha d'eradicar. D'una banda, una carta que va elaborar Endesa per assumir la petició municipal que se n'informi els clients. La missiva els adverteix que si passats 30 dies un client no ha respost a la sol·licitud de l'empresa del permís per consultar amb serveis socials la seva situació econòmica, entendrà que no hi ha autorització, i per tant no faran la consulta abans del tall. “Ha de ser al revés”, subratlla la tinenta d'alcalde. El silenci ha de ser interpretat com a autorització, com preveu el conveni.
Una altra carta: la que Gas Natural va enviar al consistori reclamant 285.996 euros per talls no practicats. “Enlloc està escrit que l'Administració hagi d'assumir aquest cost”, afirma Ortiz. Com s'ha dit, el conveni preveu que les empreses condonin el deute.
