Carles Francino: «La unió que es va crear a Hospital Central no sorgeix en totes les sèries»

Carles Francino suma una nova sèrie al seu currículum amb ‘The Mallorca Files’. Cosmo emet aquest dimarts, a les 22:00 hores, l’episodi de la sèrie britànica en el qual l’actor apareix com a part del cas que s’investiga.

Per descobrir tots els detalls de la seva participació en la sèrie, l’equip de Yotele ha volgut parlar amb Francino. L’intèrpret ha explicat com ha sigut el projecte, ha recordat la mítica ‘Hospital Central’ i ha confessat com ha crescut amb la fama del seu pare. ¿Com ha sigut participar en una sèrie com ‘The Mallorca Files’?

La vaig rodar abans del confinament i estic molt content que surti a Cosmo. Havia sortit a la BBC abans. El meu personatge és capitular. La seva història és molt bonica. Estic molt content de poder treballar en un altre idioma. És un repte. En el meu episodi desapareix un expert en aus i jo soc el director del parc natural en el qual es trobava el desaparegut.

¿Quin repte t’ha suposat la sèrie al tractar-se d’un projecte britànic?

El més complicat era l’anglès perquè tot i que fa temps que vaig estudiant l’idioma, fins ara no havia sortit cap sèrie en anglès. El difícil no era només el paper en anglès, perquè te’l memoritzes. És complicat comunicar-te amb els teus companys en anglès. Anava espantat pensant ‘no t’assabentaràs de res’. Penses que no pots, però ho tires endavant. També hi ha part de l’equip que és espanyol i això facilita les coses.

¿Quines sensacions tens del resultat de la teva aparició?

Jo ho vaig poder veure quan va sortir al Regne Unit. Demà em debatré entre veure-ho o veure el Barça. El personatge és un noi espanyol que parla en anglès, així que l’important no era l’accent, sinó que s’entengués. Si ja és complicat treballar en el teu idioma, aquí hi ha una mica més perquè pot ser que et centris més en el text i no transitar tant, però estic content.

¿T’hauria agradat que fos un personatge fix?

Sí, per descomptat. Tant de bo fos un personatge de tota la temporada. Hauria sigut més que un repte perquè això t’implica posar-te més fort amb l’idioma. M’hauria encantat i continuo pensant en el que vingui després sobre sèries de parla no hispana. Ara és el moment d’anar-me’n fora si sorgeix, tot i que en tingui 40. Parlant amb companys m’ho recomanen i penso que és una cosa que cal intentar i viure.

¿Qui t’ha recomanat participar en projectes d’altres països?

L’altre dia, a ‘Amar es para siempre’, la nòvia de Fran Perea m’explicava que està rodant la segona temporada d’una sèrie a Finlàndia. Amb ell no he parlat, però com que ens porta el mateix representant sé el que comporta. Sara Casanovas també m’explicava que ha estat fora i com ella més companys. És una cosa que cal provar. Més que per anar a altres indústries i establir contactes, és provar coses noves.

¿Com ha sigut la rebuda de la sèrie?

Estic content amb la promo que hi ha perquè no m’ho esperava. Quan m’ho deien, em va sorprendre perquè no deixa de ser un personatge esporàdic, però fa il·lusió.

Fent la vista enrere, un dels projectes clau de la teva carrera va ser ‘Hospital Central’. ¿Com ho recordes?

Per a mi va ser el salt a Madrid. Arribar i que t’agafin per a una sèrie de l’abast com aquesta em va posar molt nerviós. Vaig entrar en una família meravellosa i sempre en tindré un record fantàstic. Em va obrir el pas a tot el que ha vingut després.

¿Continueu mantenint contacte entre el repartiment?

Tinc molta relació amb Nacho Fresneda i amb Jordi Rebellón, entre d’altres. L’altre dia vaig explicar que quan vaig entrar a la sèrie, a la família, a l’hospital, la rebuda va ser preciosa. Passa poc que sorgeixin amistats en el treball. Allà se’n van quedar unes quantes i és fantàstic. És molt bonic.

Ara que estan tan de moda els grups de WhatsApp, ¿en teniu un de la sèrie?

Crec que hi ha un grup, però no hi soc. Em vaig esborrar de tots els grups de WhatsApp del món. Vaig veure que era poc participatiu, em vaig atabalar una mica i vaig preferir anar-me’n. Amb carinyo ho vaig explicar i no passa res.

Fa uns dies va morir Jordi Rebellón, ¿com vau rebre aquest cop per a l’àmbit de la interpretació?

És dur i molt inesperat. Just ens havíem vist una setmana abans, quan vam anar a veure Nacho al teatre. Posa de mala llet. Ens van dir que era a l’hospital i semblava que estava estable. L’endemà se’n va anar. Brindem per ell com li hagués agradat. Com ja vaig dir, ‘Jordi, ens veurem en la següent’.

Coneixes molt bé el món de la televisió i la ràdio, ja que el teu pare és el presentador Carles Francino, ¿què suposa ser el fill d’algú tan conegut?

El meu pare ja era conegut quan era petit i ell treballava a Canal +. Anava pel carrer i veia que la gent es girava per mirar al teu costat. Et xoca i arriba un dia en què li dius: ‘Papa, no vull que em portis’. Ara, de gran, penso: ‘Mai deixeu de dir que soc el fill de Carles Francino’. És un orgull.

Ell va patir Covid-19 sever el mes de maig, ¿com es troba?

Ell està bé. Ha començat la temporada a la ràdio. Va patir un ictus i diuen que les primeres hores són clau i se’n va poder sortir. Va tocar gran part de la família i encara queden algunes seqüeles. El va agafar la seva dona, els meus germans i el seu sogre, que se’n va anar. Sembla que no toca mai fins que és a prop. A mi no em va tocar, però quan vaig poder, vaig venir a Madrid per ser al seu costat i ajudar-los.

Fa uns dies va enviar un missatge molt bonic a Julia Otero quan va tornar a la ràdio, ¿què et va semblar?

No l’he pogut escoltar, però m’han dit que va ser molt emotiu.

El teu pare, al ser un rostre conegut, ¿t’ha aconsellat sobre com portar el fracàs, l’èxit o la rivalitat?

El fracàs o la rivalitat són part de la vida. Penso que és una cosa individual, més que els altres. Cal gestionar l’ego en aquestes professions, però l’ego hi és, existeix i se li ha de donar cabuda amb respecte, sense trepitjar ningú. La gestió està en un mateix. Per exemple, la rivalitat sorgeix quan no tens feina. Ja no només al món de la interpretació, succeeix en el periodisme, passarà en tots els llocs i s’ha de treballar.

¿Tens algun projecte que puguem veure pròximament?

Estic content perquè aquesta època de pandèmia és la més llarga d’aturada que he tingut, xoques amb un mateix i és molt interessant. Després d’això he participat en tres sèries i soc feliç. Estic a ‘Amar es para siempre’, a Antena 3 cada tarda. També he rodat dues sèries d’Amazon. Una és ‘Operación Marea Negra’, amb Álex González, que vam rodar a Galícia. Estic acabant de rodar ‘Días mejores’, amb Blanca Portillo.

Notícies relacionades

Eurovisió Júnior obre la seva votació ‘online’: així pots votar gratuïtament per Carlos Higes des d’Espanya

‘OT 2023’ no va mostrar la presa de tons de les cançons de la gala 1: aquest en va ser el motiu

¿Et va costar tornar a fer una sèrie diària després de ‘Bandolera’?

Al principi li vaig demanar al meu representant un temps per reflexionar. Hi ha coses que es pensen entre els actors i està malament fer-ho, com que és millor no fer sèries diàries o intentar fer teatre abans que televisió. És un error, i més com estan les coses avui dia. Al cap de poca estona vaig acceptar fer el càsting. Vaig pensar que suposa tornar a tenir feina, contacte amb els companys, tornar que se’t vegi i estar. S’ha de cuidar la carrera i jo sempre he defensat la meva. De vegades es cuida a base dels ‘no’, que també és important. Al final, en aquest cas, vaig decidir acceptar-ho i després que m’agafessin després de realitzar la prova. M’alegro molt d’haver-me decantat pel sí.