La Generalitat promourà l'ús del català a 4.500 comerços d'una desena de ciutats

Una desena de localitats catalanes formaran part a la tardor de la nova edició del Pla Ofercat, dedicat a fomentar l’ús del català als establiments comercials, i que iniciarà la seva segona fase a 4.525 locals comercials de Cerdanyola, Manresa, Molins de Rei, Mollet del Vallès, Reus, Rubí, Sant Cugat, Sant Vicenç dels Horts, Santa Coloma i Viladecans. 

El programa, impulsat per la Direcció General de Política Lingüística del Departament de Cultura de la Generalitat i el Consorci per a la Normalització Lingüística, adaptarà cada pla als municipis i al tipus d’establiment en qüestió, i analitzarà els usos lingüístics de les botigues en retolació i atenció al client. 

L’objectiu d’aquesta iniciativa és informar els comerciants de les obligacions i la necessitat d’atendre els consumidors en el seu mateix idioma quan utilitzin el català, d’acord amb el que estableix el codi de consum, i dels avantatges que té adaptar-se a la llengua del client des d’una perspectiva de màrqueting.

Situació desigual de l’ús del català

Els resultats de l’última edició de l’Ofercat, duta a terme la tardor del 2018,van reflectir una“situació lingüística territorialment diversa”,apunten des de l’organització, i un “clar interès” dels comerciants per adaptar-se lingüísticament als clients, conclusió que s’extreu de la comparació entre la llengua que utilitzen quan entra un client i el grau d’adaptació que mostren durant la xerrada.

Així, el projecte va detectar que en localitats com Vic o Vilafranca, l’ús espontani del català supera el grau de coneixement de l’idioma que hi ha a la població. En canvi, d’altres com Mataró, Sant Feliu de Llobregat, Vilanova i la Geltrú i Terrassa presenten un ús espontani inferior al grau de coneixement de la llengua, fenomen molt més marcat en ciutats com Cornellà, Sant Boi, Castelldefels o el Prat.

Diferències per establiments

En aquest sentit, l’estudi conclou que l’adequació a la llengua catalana tendeix a acostar-se, en la majoria de ciutats, al grau de coneixement de la població, tot i que s’observen clares diferències territorials. A més, també mostra desigualtats significatives en l’ús oral del català entre els comerços regentats per autòctons i els regentats per estrangers, diferències que es redueixen en el cas de la retolació. 

També hi ha desigualtats importants en l’ús del català segons el tipus d’establiment; els que obtenen valors més alts són els mercats, seguits de les botigues a peu de carrer, amb valors alts en la retolació identificativa i la llengua d’adequació. Per la seva banda, les grans superfícies presenten valors alts en relació amb la retolació i en adequació a la llengua del client, però inferiors en altres paràmetres, igual que els centres comercials.

Notícies relacionades

Viladecans, entre les ciutats guanyadores dels premis Ciutat Verda Europea 2025

Munich obre a Viladecans la seva «botiga més gran» amb més de 250 metres quadrats

En paral·lel a l’Ofercat, a la tardor del 2019 també es durà a terme el pla pilot del programa ‘Emmarca’t Territorial’, amb l’objectiu d’impulsar l’ús del català entre els establiments amb una alta notorietat en una localitat, per a la qual cosa s’han seleccionat 120 comerços de 6 municipis, en els quals s’incentivarà l’ús del català també en l’atenció telefònica, en publicitat i xarxes socials. 

Més notícies de Viladecans, Santa Coloma i Rubí a les edicions locals d’EL PERIÓDICO DE CATALUNYA