Anar al contingut

ÚS DEL CATALÀ ALS COMERÇOS

La Generalitat promourà l'ús del català a 4.500 comerços d'una desena de ciutats

La nova fase del Pla Ofercat es posarà en marxa a la tardor a diverses localitats com Cerdanyola, Sant Cugat, Rubí, Santa Coloma o Viladecans, entre d'altres

El programa estudiarà els usos lingüístics en retolació i atenció al públic, amb l'objectiu de promoure l'ús del català als establiments comercials

ACN

La Generalitat promourà l'ús del català a 4.500 comerços d'una desena de ciutats

Una desena de localitats catalanes formaran part a la tardor de la nova edició del Pla Ofercat, dedicat a fomentar l’ús del català als establiments comercials, i que iniciarà la seva segona fase a 4.525 locals comercials de Cerdanyola, Manresa, Molins de Rei, Mollet del Vallès, Reus, Rubí, Sant Cugat, Sant Vicenç dels Horts, Santa Coloma Viladecans

El programa, impulsat per la Direcció General de Política Lingüística del Departament de Cultura de la Generalitat i el Consorci per a la Normalització Lingüística, adaptarà cada pla als municipis i al tipus d’establiment en qüestió, i analitzarà els usos lingüístics de les botigues en retolació i atenció al client

L’objectiu d’aquesta iniciativa és informar els comerciants de les obligacions i la necessitat d’atendre els consumidors en el seu mateix idioma quan utilitzin el català, d’acord amb el que estableix el codi de consum, i dels avantatges que té adaptar-se a la llengua del client des d’una perspectiva de màrqueting.

Situació desigual de l’ús del català

Els resultats de l’última edició de l’Ofercat, duta a terme la tardor del 2018, van reflectir una “situació lingüística territorialment diversa”, apunten des de l’organització, i un “clar interès” dels comerciants per adaptar-se lingüísticament als clients, conclusió que s’extreu de la comparació entre la llengua que utilitzen quan entra un client i el grau d’adaptació que mostren durant la xerrada.

Així, el projecte va detectar que en localitats com Vic o Vilafranca, l’ús espontani del català supera el grau de coneixement de l’idioma que hi ha a la població. En canvi, d’altres com Mataró, Sant Feliu de Llobregat, Vilanova i la Geltrú i Terrassa presenten un ús espontani inferior al grau de coneixement de la llengua, fenomen molt més marcat en ciutats com CornellàSant Boi, Castelldefels o el Prat.

Diferències per establiments

En aquest sentit, l’estudi conclou que l’adequació a la llengua catalana tendeix a acostar-se, en la majoria de ciutats, al grau de coneixement de la població, tot i que s’observen clares diferències territorials. A més, també mostra desigualtats significatives en l’ús oral del català entre els comerços regentats per autòctons i els regentats per estrangers, diferències que es redueixen en el cas de la retolació. 

També hi ha desigualtats importants en l’ús del català segons el tipus d’establiment; els que obtenen valors més alts són els mercats, seguits de les botigues a peu de carrer, amb valors alts en la retolació identificativa i la llengua d’adequació. Per la seva banda, les grans superfícies presenten valors alts en relació amb la retolació i en adequació a la llengua del client, però inferiors en altres paràmetres, igual que els centres comercials.

En paral·lel a l’Ofercat, a la tardor del 2019 també es durà a terme el pla pilot del programa ‘Emmarca’t Territorial’, amb l’objectiu d’impulsar l’ús del català entre els establiments amb una alta notorietat en una localitat, per a la qual cosa s’han seleccionat 120 comerços de 6 municipis, en els quals s’incentivarà l’ús del català també en l’atenció telefònica, en publicitat i xarxes socials. 

Més notícies de ViladecansSanta Coloma i Rubí a les edicions locals d’EL PERIÓDICO DE CATALUNYA

Temes: Català Comerç