videojocs

'Red Dead Redemption': la tragèdia de John Marston una dècada després

Ens recreem amb l'entrega que va originar el fenomen de Rockstar Games, que continua entre les experiències de joc més respectades i impactants

videojuego 2 car 1200

videojuego 2 car 1200

5
Es llegeix en minuts
Elric Ruiz / Elsotanoperdido

10 anys després, amb 15 milions de còpies venudes, una seqüela que ha rebentat comercialment i un llegat que tan sols uns quants poden gestionar, és difícil creure que a Rockstar Games no apostessin gaire per l’èxit de ‘Red Dead Redemption’ mesos abans del seu llançament, però subestimaven el seu propi treball. Dins de la mateixa Rockstar San Diego repetien que l’objectiu principal de la companyia era simplement llançar un joc de gran pressupost independentment del seu nombre de vendes. «Es necessitaran 4 milions de vendes a preu inicial per recuperar els costos del desenvolupament de ‘Red Dead’», asseguraven des de la desenvolupadora a les costes de Califòrnia. La bona notícia és que no esperen guanyar diners amb ‘Red Dead Redemption’. «El projecte tan sols és per demostrar que l’estudi de San Diego és capaç de fer un títol AAA de qualitat».

‘Western’, un gènere maltractat

El tràgic viatge de John Marston, la recerca inapel·lable dels seus antics companys i la imatge representada del final del Salvatge Oest, van omplir d’emocionants aventures les pantalles de crítics i jugadors. Fins i tot abans de finalitzar el 2010, el joc ja demostrava amb facilitat que era l’espècie dominant d’una temporada sembrada de grans produccions com ‘Halo: Reach’, ‘Mass Effect 2’ o ‘Assassin’s Creed: La Hermandad’, entre d’altres, i actualment s’associa com un dels millors jocs de l’era PS3/Xbox 360.

El ‘western’ no és exactament un gènere de joc popular. Tot i que té la seva pertinent llista de destacats com ‘Desperados’, ‘Sunset Riders’ i ‘GunSmoke’, en cap cas ha rebut la mateixa atenció que en el cine i la televisió. Però la idea de crear un títol des d’un punt de vista cinematogràfic sempre ha resultat interessant per als germans Sam i Dan Houser, fins al punt de ser una de les raons de la simple existència de Rockstar San Diego, ja que van adquirir els llavors Angel Studios i van mantenir un antic projecte cancel·lat amb Capcom: ‘Red Dead Revolver’, que va acabar llançant-se al mercat per a PlayStation 2 i Xbox el maig del 2004.

Red Dead Revolver – Tràiler 2004

Tot i que comparteix part del seu nom, ‘Redemption’ no recicla els elements del joc original, perquè la direcció ordena adaptar el seu estil de món obert (‘GTA’) fins a l’ambientació del Salvatge Oest. I aquests elements van funcionar molt bé. Fins al moment de la seva estrena, el món de ‘Red Dead Redemption’ era un dels més rics i aconseguits en la història de Rockstar, farcit dels més diferents biomes disposats per ser explorats.

La vida en el Salvatge Oest

Rockstar va aconseguir incentivar el sistema d’exploració distribuint en el joc diverses activitats que condueixen als més diferents punts del mapa i les seves ubicacions: recerques de tresors, caça d’animals, missions paral·leles als objectius principals, entre altres activitats. Fins i tot el sistema de combat, generalment un dels aspectes més criticats dels jocs de Rockstar en aquell moment, va rebre l’empenta que necessitava, amb armes de foc antigues i dots de tret/recàrregues més mecànics, a més del sistema per alentir el temps en els tirotejos anomenat ‘dead eye’, que curiosament és una de les poques característiques recollides de ‘Red Dead Revolver’.

El joc no tindria l’impacte, ni un llegat tan durador, sense la seva excel·lent narrativa i la figura de John Marston, un dels protagonistes més atractius de la història del desenvolupador. El carisma del personatge es reforça amb l’ambientació, perquè un altre dels encerts més grans de la producció va ser situar el joc el 1911, al final de l’anomenat ‘Salvatge Oest’. La costa oest d’Amèrica del Nord i el nostre heroi es veuen arrossegats per l’onada de civilització industrial que ràpidament es fa necessària en molts aspectes de la vida moderna, independentment de la voluntat dels seus habitants. «Des de la perspectiva del disseny del joc, ens brinda una àmplia gamma d’eines per jugar», explicava el cofundador de Rockstar, Dan Houser. «Amb això, volíem tenir a la nostra disposició tots els punts forts del ‘western’: cavalls, carretes, duels i moltes altres coses que no pots fer en un GTA, però també amb elements moderns per utilitzar com trens, explosius, etc.».

John Marston, un personatge inoblidable

Marston, un excriminal que només es vol cuidar de la seva família, es veu obligat pel Govern a perseguir i caçar els membres restants de la seva antiga banda, liderada per Dutch van der Linde, protagonista indirecte de ‘Red Dead Redemption 2’ (2018). Ell mateix ja és una relíquia d’una altra època, però es mostra disposat a adaptar-se als nous temps, i amb la vida de la seva família en joc, Marston emprèn un viatge en el qual no només s’enfronta als seus antics germans, sinó a un món canviant que no té lloc reservat per als seus. «Des de la perspectiva de la història, semblava més interessant desenvolupar una narrativa clàssica d’‘estem conquerint el món salvatge’, però no ens va semblar interessant. Tenir un període de grans canvis entre aquest món salvatge en contrast amb la il·lusió de l’evolució cap a una societat moderna semblava molt més interessant».

Un final dels que deixen marca

Notícies relacionades

Les produccions de Rockstar són reconeixibles per l’àcid sentit de l’humor que impregna les seves obres, però ‘Red Dead Redemption’, en particular, també s’atreveix amb un to dramàtic, especialment durant la seva part final. Aquesta sensació es pot advertir en diversos passatges del títol, quan el jugador es creua amb gent perduda, sense grans perspectives o amb il·lusions de grandesa ràpidament destruïdes per la realitat.

El mateix Marston serveix com a exemple: sempre va estar disposat a adaptar-se a un món diferent, però aquest mai va estar disposat a acceptar-lo malgrat necessitar els seus serveis. Fins i tot a l’epíleg, amb un Jack gran que aconsegueix venjança, malgrat aquesta catarsi, el fet final és intranscendent dins del gran ordre de les coses que regeix el sentit salvatge de l’ésser humà. És un final ben construït, on es reuneix tot l’establert prèviament i que utilitza la interactivitat d’una manera extremadament efectiva. En qualsevol cas, jugar a ‘Red Dead Redemption’ és una experiència inigualable, fins i tot una dècada després del seu llançament continua sent un joc incomparable.

Red Dead Redemption – Tràiler llançament

Temes:

Videojocs