Dalmau: "Els reptes estratègics no es poden resoldre sense col·laboració"

El conseller de Presidència, Albert Dalmau, va defensar ahir al I Fòrum Municipalisme que els reptes locals i del país més importants exigeixen posar-se d’acord a tots els nivells. En un diàleg amb el director d’EL PERIÓDICO, Albert Sáez, el conseller va situar l’habitatge, la seguretat i la competitivitat econòmica com els tres grans reptes estratègics de Catalunya i va advertir que no es poden afrontar des de l’aïllament polític. "No hi ha cap d’aquests reptes que no passi per la col·laboració entre la Generalitat i els ajuntaments, com tampoc és possible sense el sector privat i el tercer sector social, ni tampoc sense col·laboració entre els governs de Catalunya i Espanya", va asseverar.

"Si no col·laborem entre nosaltres, som massa petits per resoldre les coses... Ni es cobriria la Gran Via, ni s’ampliaria l’Hospital de Tortosa", va exemplificar, per recordar també pactes com la incorporació de nous agents de Mossos d’Esquadra o la posada en marxa de cinc tribunals en el partit judicial de Barcelona per frenar la multireincidència. En aquest sentit, va apel·lar als partits polítics per unir esforços i donar resposta a demandes transversals del món local, en el qual els acords entre diferents colors polítics són més freqüents. "Hem de ser capaços de traduir aquests consensos en un mateix vot al Parlament", va reivindicar. I ho va voler il·lustrar amb una legislació concreta: "Quan parlem d’energies renovables, necessitem trobar la mateixa majoria per fer les coses més fàcils, no més complicades".

D’altra banda, va donar la raó a la desena d’alcaldes que van participar en les dues primeres taules rodones del fòrum, que es van queixar de la lentitud de la tramitació dels projectes locals per l’augment de la burocràcia en els últims anys. "A tots ens frustra", va coincidir, per assenyalar tot seguit que el futur Hospital Clínic a la Diagonal començarà les obres el 2030 malgrat que el concurs arquitectònic es llançarà aquest 2026. Amb tot, va posar en valor el poder del municipalisme, a través de les seves competències sobre l’ús del sòl. "En mans de tots els alcaldes hi ha l’urbanisme, que és l’eina més poderosa que tenim per transformar el país".

"La dècada d’austeritat és el pitjor que hem fet per a la nostra cohesió social i competitivitat", va lamentar, assenyalant que la Xina construïa grans ports mentre Europa estava en recessió. "No hi ha prou recursos a les administracions per recuperar tot aquest temps perdut, ni podem suportar l’augment fiscal que requeriria", va assenyalar. Per això, va receptar maximitzar la col·laboració publicoprivada, en habitatge, prestació de serveis i també en carreteres i obres ferroviàries. Ara, a la posada al dia se suma l’increment de població: "La Catalunya dels 10 milions d’habitants no és aspiracional, no som aquí, però cal fer un salt endavant perquè la Catalunya actual de 8 milions tingui els serveis que necessita".

Sobre la iniciativa de Presidència de facilitar la incorporació d’interventors i secretaris municipals en consistoris petits, Dalmau va celebrar la recuperació de la competència catalana després d’un acord amb Junts. "El nostre objectiu és treure la primera convocatòria de les 540 places que cal reposar", va concretar. Va qüestionar que l’exigència burocràtica hagi de ser la mateixa per a una gran ciutat que per a un municipi de 200 habitants, que potser té un sol funcionari mitja jornada al dia exercint d’interventor i secretari alhora: "La igualtat és tractar igual els iguals i diferent els diferents".

Màxim de recursos

Notícies relacionades

Som el municipalisme plural que innova, lidera, transforma el país

Balmón s’obre a ampliar fins als sis anys els mandats dels alcaldes

En aquest sentit, va apostar per trobar mecanismes de "discriminació positiva en la reducció de burocràcia i en el finançament". Malgrat comprendre que tot alcalde "batalla" per aconseguir el màxim de recursos econòmics, va demanar comprendre que per a una gran ciutat "un milió d’euros més per millorar escoles no suposa la gran diferència", mentre que per a un poble 80.000 euros poden suposar un abans i un després.

Finalment, va advocar per revertir l’acumulació de filtres i procediments. "¡Necessitem que els secretaris i interventors acompanyin els municipis en aquesta transformació!", va animar. "Qui té un bon secretari o interventor, té un tresor!", va acabar.