Els municipis creuen que "densificar" i "prestar bon servei" ha de ser compatible

Reptes com ara la transformació demogràfica, la falta de finançament i les emergències socials ja afecten, i encara hauran d’afectar més en el futur, en l’activitat diària dels municipis. Són els ajuntaments les primeres administracions, les més pròximes al veí, que han de gestionar aquestes qüestions. Ho fan, a més, en un clima de fragmentació i polarització política i social creixents.

Ahir hi van debatre en el Fòrum Municipalisme els alcaldes d’Esplugues de Llobregat, Eduard Sanz, Granollers, Alba Barnusell, l’Hospitalet de Llobregat, David Quirós, Santa Coloma de Gramenet, Mireia González, i Viladecans, Olga Morales, moderats per la cap de la secció de Barcelona d’EL PERIÓDICO, Meritxell M. Pauné.

Van obrir el debat el creixement i la rotació de població, directament relacionats amb la immigració i els problemes d’accés a l’habitatge. Quirós va advertir que l’Hospitalet, la segona ciutat catalana més gran, ha crescut uns 19.000 habitants des de la pandèmia i que pel padró hi han passat unes 60.000 persones de manera transitòria. Cada any escolar hi ha unes 2.000 matrícules vives, és a dir, alumnes que s’inscriuen en les classes amb el curs ja començat. Fets que, d’acord amb Quirós, dificulten molt "planificar i repensar els recursos" municipals.

La resta d’edils va recordar que les seves ciutats també van acollir onades migratòries els anys 60 i 70 del segle XX, i van coincidir a assenyalar que l’educació i facilitar l’accés a l’habitatge són clau per fer de la transformació demogràfica una oportunitat i no un problema. Morales va recordar el cas dels seus pares, andalusos migrants: "La cohesió social es guanya amb convivència, generant comunitat i creant vincles".

González va apuntar que Santa Coloma va passar en un segle de ser un poble de poc més de 1.000 habitants a la ciutat de més de 120.000 d’avui: "El procés migratori no és conjuntural, sinó estructural". "La gestió de la transformació demogràfica ha d’assegurar que les ciutats continuen sent espais cohesionats", va assenyalar. Barnusell i Sanz van remarcar les polítiques d’habitatge com a recepta per a la cohesió social. L’alcalde d’Esplugues va assenyalar les promocions en construcció al barri de Montesa, així com els pisos projectats a Can Cervera, i l’alcaldessa de Granollers va citar la "necessitat d’adaptar els habitatges a l’envelliment progressiu de la població".

Les paraules del president, Salvador Illa, sobre la necessitat de densificar el parc d’habitatge van sobrevolar el debat. Per a Sanz, "densificar ha de ser compatible amb bons serveis, com es fa a Esplugues". González va assenyalar que a Santa Coloma es densificarà "on es pugui, complint el repte de país" que va esmentar Illa.

Taxa turística

Notícies relacionades

Som el municipalisme plural que innova, lidera, transforma el país

Balmón s’obre a ampliar fins als sis anys els mandats dels alcaldes

"La política a l’Hospitalet és no densificar més. El president ho entén", va assegurar Quirós, alcalde de l’urbs amb el quilòmetre quadrat més densament poblat d’Europa. De fet, Quirós va parlar d’"esponjar" per guanyar espai públic.

"Benvinguda sigui la taxa turística. Qualsevol activitat econòmica ha de poder revertir en la ciutat", va afirmar Morales, "però no podem fer dependre la fiscalitat municipal del turisme". El model a Santa Coloma consisteix en el "turisme d’estada, però no de pernoctació", va assenyalar González.