I Fòrum Municipalisme

La desconfiança entre empreses i Ajuntaments en frena la col·laboració

Als sectors de l’aigua, la mobilitat i els residus funciona el model publicoprivat, però les companyies es queixen de la burocràcia

López Vilalta critica la manca de formació per fer contractes a llarg terminia amb el sector privat

Tercera mesa redonda del Fòrum Municipalisme. De izquierda a derecha: Manuel Arenas, el moderador, coordinador del equipo de información del área metropolitana de Barcelona de EL PERIÓDICO; Felipe Campos, consejero delegado de Aigües de Barcelona; Xavier Amor, secretario de Governs Locals; Humberto López Vilalta, director general de TRAM; Xavier Balagué, gerente de Ecoembes en Catalunya, y Mar Alarcón Batlle, socia fundadora de Moodin Policy.

Tercera mesa redonda del Fòrum Municipalisme. De izquierda a derecha: Manuel Arenas, el moderador, coordinador del equipo de información del área metropolitana de Barcelona de EL PERIÓDICO; Felipe Campos, consejero delegado de Aigües de Barcelona; Xavier Amor, secretario de Governs Locals; Humberto López Vilalta, director general de TRAM; Xavier Balagué, gerente de Ecoembes en Catalunya, y Mar Alarcón Batlle, socia fundadora de Moodin Policy. / Jordi Otix

3
Es llegeix en minuts
Sabina Feijóo Macedo
Sabina Feijóo Macedo

Redactora informació econòmica

ver +

Excés de traves burocràtiques, lentitud administrativa i inseguretat jurídica són algunes de les queixes més repetides entre les empreses que atribueixen a l’Administració pública quan treballen conjuntament. En contraposició, en els governs locals sol témer-se que el sector privat prioritzi el benefici econòmic a l’entrar en els concursos públics i emprengui pràctiques sostenibles "per fer greenwashing" : "Se’ns percep com a extractius", va assenyalar Mar Alarcón, founding partner de la consultora Moodin Policy.

I és que, per a la consultora, aquesta desconfiança mútua és el principal obstacle pel qual empreses i Ajuntaments no aconsegueixen esprémer el potencial de la col·laboració publicoprivada. El seu diagnòstic va tenir lloc a la taula rodona Col·laboració publicoprivada en la gestió municipal, celebrada ahir al I Fòrum Municipalisme.

"El sector privat moltes vegades no entén la complexitat de la gestió municipal ni la pressió social que suporten alcaldes i regidors, especialment en municipis petits, on governar és una tasca ingrata", va dir davant la resta de ponents amb qui va compartir escenari, com Felipe Campos, conseller delegat d’Aigües de Barcelona; Xavier Amor, secretari de Governs Locals de la Generalitat; Humberto López Vilalta, director general de Tram, i Xavier Balagué, gerent d’Ecoembes a Catalunya.

Recel dels tècnics

En aquest context, Amor, que va ser alcalde de Pineda de Mar durant 17 anys, va ressaltar que el recel cap al sector privat moltes vegades neix dels mateixos equips tècnics o funcionaris, que són els qui han de dissenyar i executar els contractes de col·laboració amb empreses privades en el dia a dia. "Quan la col·laboració amb una empresa surt malament, aquesta experiència es generalitza cap al model, no només cap a l’empresa", apunta Amor. És a dir, una mala experiència puntual contamina la predisposició del funcionari cap a la col·laboració publicoprivada en general.

I si això passa és perquè, tal com assenyala López Vilalta, hi ha una falta de formació específica per dissenyar contractes a llarg termini amb el sector privat. "Qui redacta els contractes, l’Administració, ha d’aprendre a tenir una visió que no s’ensenya a cap escola; a mi ningú m’ha ensenyat com s’elabora aquest model [de col·laboració publicoprivada], ho vaig aprendre amb el temps i l’experiència", reconeix el director del Tram.

Més enllà de les crítiques, els ponents van coincidir a remarcar que el model sí que pot funcionar i funciona. Un cas d’èxit, per a Felipe Campos, va ser la gestió de la sequera. "En el pitjor moment d’aquest episodi recent, el 25% de l’aigua consumida a l’àrea de Barcelona era aigua regenerada", va assegurar, amb referència a un pla dissenyat conjuntament amb l’Àrea Metropolitana i l’Agència Catalana de l’Aigua. I des de la seva perspectiva social, també va ressaltar la tarifa social, per la qual 68.000 famílies en situació de vulnerabilitat tenen protegit l’accés a l’aigua. "El següent pas és acompanyar-les, amb el tercer sector, la Generalitat i els Ajuntaments, perquè puguin incorporar-se al món productiu i no depenguin indefinidament de la protecció", va dir.

Balagué va recordar que Catalunya compta amb set plantes de tractament d’envasos de titularitat privada, amb uns alts índexs d’eficiència. Va explicar que ara el focus està posat a redactar una nova licitació per modernitzar-les mitjançant IA i a reutilitzar les infraestructures existents per absorbir els nous fluxos de residus que exigirà la normativa europea, sense haver d’implantar noves instal·lacions amb la resistència veïnal que comporten.

«En el pitjor moment de la sequera, el 25% de l’aigua a BCN era regenerada»

Felipe Campos - AIGÜES DE BARCElONA

«Quan una col·laboració amb una empresa falla, es generalitza el model»

Xavier Amor - Secr. de GOVERNS LOCALS

«Vaig aprendre el model [de col·laboració publicoprivada] amb l’experiència»

H. López Vilalta - Director Gral. DE TRAM

«Catalunya té set plantes eficients de tractament d’envasos de titularitat privada»

Xavier Balagué - Gerent D’ECOEMBES

Notícies relacionades

«El sector privat moltes vegades no entén la complexitat de la gestió municipal»

Mar Alarcón - MOODIN POLICYS