Otitis del nedador: què és, com prevenir-la i com tractar un dels pitjors dolors de l'estiu

La millor forma d’alleujar les altes temperatures és capbussar-se a l’aigua. Les piscines i les platges ens ajuden a suportar la calor i són la millor alternativa d’oci per aquestes dates.

Però siguem prudents, perquè segons adverteix la Societat Espanyola d’Otorrinolaringologia i Cirurgia de Cap i Coll (SEORL-CCC):

«Els capbussos, units a la calor, incrementen el risc d’otitis externa (otitis del nedador) com a conseqüència de la humitat.»

Tots podem patir una otitis externa, però són les persones que suen molt i els que passen més temps a l’aigua, els més vulnerables a patir-la.

Especialment els nens, perquè, com afirma el doctor Manuel Manrique, director del Departament d’Otorrinolaringologia de la Clínica Universitària de Navarra i expresident de la Comissió d’Otologia de la SEORL, «a més, els nens tenen els conductes de l’oïda més petits, cosa que facilita en ocasions la retenció de l’aigua».

La relació entre els banys estivals i aquesta patologia és tal que se la coneix també com a «otitis del nedador».

En què consisteix l’otitis externa?

Doncs com comenta el doctor Manrique:

«És la infecció i inflamació de l’epiteli que recobreix el conducte auditiu extern».

Precisament és aquesta pell l’encarregada de protegir l’oïda de la infecció de bacteris i fongs, però «pateix una maceració com a conseqüència de la humitat i la calor, cosa que facilita l’actuació dels gèrmens», afegeix l’especialista.

Els símptomes més típics de l’otitis externa són:

• Molèsties en mastegar o badallar.

• Sensació de tenir l’oïda tapada.

• Pèrdua d’audició lleu.

• Sensació de tenir aigua a l’oïda.

• Supuració.

Factors de risc de l’otitis

La humitat: Ja hem vist la relació directa que té amb aquest tipus d’otitis.

L’eliminació de la cera de l’oïda, que el doctor Manrique assenyala com un altre dels possibles factors que poden afavorir aquesta patologia auditiva.

I és que el cerumen és l’encarregat de protegir el conducte auditiu, i per això, ens explica l’otorrino:

«El recomanable és no extreure’l de manera sistemàtica. En aquells casos en què la persona té tendència a formar taps que obstrueixen, de cera o queratina, de forma completa el conducte, és important que la neteja sigui realitzada per un professional sanitari abans de l’arribada de l’estiu».

No convé usar bastonets per netejar les oïdes. És un altre aspecte en què insisteixen sempre els experts d’otorrinolaringologia. I és que el seu ús irrita la pell i fa que la cera es compacti a la part més profunda de l’oïda, cosa que desprotegeix la zona «i complica encara més el problema».

Les otitis del nedador apareixen a totes les edats, però més en nens

Les otitis del nedador apareixen a totes les edats, però més en nens

Altres factors que destaca el doctor Manuel Manrique com a factors de risc per a l’aparició d’una otitis externa, són:

• La dermatitis al·lèrgica

• L’estrès

• Els ambients polsegosos

• La contaminació bacteriana o química de les aigües.

També recorda l’expert que tenir antecedents de malalties o cirurgies relacionades amb l’oïda ens obliga a ser especialment curosos.

Normalment i si no apareixen complicacions, les otitis externes es tracten mitjançant l’aplicació de gotes antibiòtiques i corticoides, a més d’antiinflamatoris orals.

En casos més greus, «caldrà utilitzar antibiòtics per via oral», afirma aquest expert, i un cop curada:

«Caldrà advertir el pacient de la possibilitat de futurs brots ja que sol haver-hi persones molt susceptibles a patir-les amb més facilitat. D’aquí la importància de la prevenció».

Com prevenir l’«otitis del nedador»

Per això, la societat científica que agrupa els otorrinos facilita una sèrie de pautes per evitar aquesta típica infecció estiuenca:

• Quan surtis de l’aigua, asseca tant la part externa de l’oïda com l’entrada del conducte auditiu.

• No romandre molt temps dins de l’aigua, sobretot en el cas dels nens, els banys dels quals semblen no tenir fi.

• Un gorro de nedar o uns taps reduiran les possibilitats que entri aigua a les oïdes.

• Evita banyar-te en aigües que podrien estar contaminades.

• Res de bastonets, forquilles o escuradents per netejar l’oïda.

• Si ho creus necessari pots usar un assecador per assegurar-te d’eliminar la humitat. Això sí, compte amb no cremar-te.

• Si després de banyar-te notes que ha quedat aigua a les teves oïdes, la SEORL recomana aplicar unes gotes d’alcohol boricat a saturació preparat en farmàcies.

• Si encara no t’has anat de vacances, pots aprofitar perquè un professional sanitari netegi les teves oïdes.

• No aplicar esprais que poden canviar el PH de la pell del conducte i reduir els seus mecanismes de defensa.

• I, per descomptat, davant de qualsevol molèstia o problema el millor és que et revisi l’oïda un especialista en otorrinolaringologia.

Símptomes de l’otitis del nedador

La infecció d’oïda més típica de l’estiu és l’otitis externa, provocada fonamentalment pel clima càlid i els banys al mar i a les piscines. Més comuna quan les aigües on ens banyem no estan prou netes.

L’otitis externa és una infecció aguda de la pell del conducte auditiu extern. Una mena de dermatitis que es produeix per la colonització de bacteris de la pell del conducte auditiu extern.

Entre els símptomes més habituals hi ha el dolor, intens i que augmenta en moure el pavelló auricular o en pressionar el trago (cartílag que està davant de l’orifici del conducte auditiu extern), secrecions, inflamació de la pell del conducte i fins i tot pèrdua d’audició, si hi ha edema.

Quan l’otitis externa es manifesta com una infecció difusa de tot el conducte (otitis externa aguda generalitzada) se la coneix com a ‘oïda de nedador’.

És sobtada, fa molt de mal i dura poc.

És més comuna entre els nens propers a l’adolescència i adults joves. I no és estrany que ocorri juntament amb una infecció de l’oïda mitjana o un refredat.

En l’observació mèdica el timpà serà d’aparença normal, però l’examen otoscòpic és difícil de realitzar en el pacient pel dolor intens que li produeix. En qualsevol cas, no és difícil veure el conducte auditiu eritematós, inflamat, ple de brutícia i amb l’epiteli descamat.

Tractament

En cap cas hem d’intentar resoldre aquesta dolència pel nostre compte ni posar-nos a netejar l’oïda ja que el remei serà, gairebé segur, molt pitjor que la malaltia.

El millor és acudir al metge que, si ho considera necessari, recorrerà a un antibiòtic aplicat en gotes, ja que els antibiòtics per via oral no són efectius per aquesta dolència.

En qualsevol cas, si l’otitis externa aguda és lleu, el recomanable és començar per eliminar completament la brutícia acumulada a la zona, i fer-ho amb mans expertes i molt probablement mitjançant aspiració.

Després, el més habitual, segons consideri necessari el doctor, és l’aplicació d’antibiòtics i corticosteroides tòpics. Està contraindicada la irrigació del conducte amb aigua.

Si es tracta d’una otitis externa moderada requerirà a més l’aplicació d’una solució o suspensió antibacteriana.

Notícies relacionades

La beguda que hidrata més que l’aigua i que has de prendre a l’estiu per calmar la set

José Abellán, cardiòleg: "Crec que ens estem equivocant en donar-li massa importància a l'exercici de força"

I si la inflamació és important, s’ha de col·locar al conducte auditiu una metxa de drenatge impregnada amb antibiòtic.

Si arribem a un estat d’otitis externa greu pot requerir l’administració d’antibiòtics sistèmics, i durant les primeres 24 a 48 hores pot ser necessari un analgèsic, o un medicament antiinflamatori no esteroïdal.