Ancelotti, condemnat a un any de presó per frau a Hisenda

Segons la sentència, l'actuació d'Ancelotti en relació amb els fets dels autos revela "un coneixement clar del deure tributari derivat de la seva residència fiscal a Espanya en l'exercici 2014, així com la voluntat conscient d'eludir el pagament d'impostos dels rendiments obtinguts de l'explotació dels seus drets d'imatge". Ho va fer, continua la resolució de l'Audiència madrilenya, mitjançant "mecanismes artificiosos de creació de l'estructura societària".

"Intenció defraudadora"

Segons la justícia, "l'existència d'assessorament jurídic i fiscal professional, tal com va mantenir l'acusat en el seu interrogatori, no exclou el dol quan els fets són manifestament fraudulents i les estructures utilitzades no responen a una lògica econòmica real". Afegeixen els jutges que l'"ocultació deliberada d'ingressos, mitjançant estructures opaques i entitats en paradisos fiscals, acredita una intenció defraudadora".

La resolució judicial al·ludeix també la pèrdua de la possibilitat d'obtenir subvencions o ajudes públiques i del dret a gaudir dels beneficis o incentius fiscals o de la Seguretat Social per temps de tres anys. Igualment, s'imposa al tècnic la inhabilitació especial per a l'exercici del dret de sufragi passiu durant el temps de la condemna.

"Suggeriment del Real Madrid"

En la seva declaració al judici celebrat el passat 2 d'abril, Ancelotti va manifestar que va ser el club blanc qui li va suggerir la creació de societats per cobrar drets d'imatge i va negar haver tingut coneixement que amb aquesta fórmula fes "alguna cosa que no era correcta". La Fiscalia demanava per a ell quatre anys i nou mesos de presó per eludir el pagament a Hisenda dels tributs derivats d'aquests drets.

En la seva defensa, l'exentrenador va explicar que des del club blanc li van apuntar que podria crear empreses per cobrar per drets d'imatge el 15 per cent dels 6 milions nets que va negociar obtenir com a salari en sis anys, quelcom que li va semblar normal perquè "ho tenien tots els futbolistes". Al llarg de la seva declaració, Ancelotti va insistir que ell sempre va entendre que el cobrat per drets d'imatge era part del seu salari perquè ell volia guanyar 6 milions nets i és el que va acabar cobrant.

La pena mínima prevista

Els magistrats Carlos Martín, Juan José Toscano i Diego de Egea, que ha estat el ponent de la sentència donada a conèixer aquest dimecres, creuen, però, que sí ha existit delicte, si bé apunten que a causa de "les circumstàncies personals de l'acusat i de la gravetat dels fets, procedeix la imposició de la pena mínima prevista".

Notícies relacionades

El jutge de Barcelona inadmet la querella d’Artur Mas per l’operació Catalunya per falta de competència

El Govern canviarà la llei per evitar reclamar diners a persones vulnerables que hagin cobrat ajudes per error

Quant al pagament per endavant, els jutges rebutgen que es realitzés a mode de reparació. Assenyalen que l'abonament per part de l'acusat es va deduir "de la diligència d'embargament de maig de 2021 sobre sous, salaris, pensions i altres quantitats percebudes per Ancelotti que va ser emesa per l'Agència Tributària comunicada al Real Madrid", sent mesos més tard al desembre d'aquest any, quan Ancelotti va autoritzar el club blanc a ingressar la quantitat reclamada a compte dels seus futurs honoraris.

El tribunal rebutja que pugui aplicar-se a aquest cas atenuant per dilacions indegudes, ja que la causa, incoada contra el tècnic al juny de 2020, es va tramitar amb normalitat i sense que hi hagués períodes d'inactivitat rellevants i conclou, sobre la consideració del delicte, que la pericial practicada pels tècnics de l'Agència Tributària permet establir amb precisió que la quota tributària defraudada és superior als 120.000 euros en l'exercici del 2014, per la qual cosa transcendeix d'una mera infracció administrativa.