El pediatre Carlos González explica la importància de la dependència emocional amb els fills: "Tots tenim una dependència dels nostres pares..."

La criança és un procés ple de dubtes, d'assaig i error; també de mites i una allau d'informació i missatges que poden arribar a ser contradictoris. Els humans naixem sent totalment dependents, i el vincle emocional entre bebè i progenitors és fonamental per al bon desenvolupament de les habilitats emocionals dels petits.

Això sí, són molts els experts que alerten sobre que una excessiva dependència emocional pot acabar sent aclaparadora, limitant l'autonomia i la capacitat dels nens per desenvolupar relacions sanes.

Un punt de vista que no comparteix el pediatre Carlos González, autor de nombrosos llibres sobre criança. "Hi ha gent que diu aquella ximpleria que estàs creant una dependència. Em parteixo, li estàs creant al teu fill de dos anys una dependència. És a dir, els altres nens de 2 anys tenen una feina, s'han llogat un apartament, es renten la roba, fan la compra i just el teu té una dependència, mira quina mala sort...", ironitza al seu pòdcast 'Criando sin miedo'.

"Tots tenim una dependència, i a més l'ésser humà és l'animal que més temps depèn dels seus pares i amb més intensitat", explica González, que defensa que la dependència i l'aferrament emocional de pares i fills, especialment quan són molt petits, no és res dolent.

Notícies relacionades

Nous estudis revelen que estar solter pot evitar-te tenir demència

David Callejo, metge: «Dorm sense roba interior perquè és molt bo per a la teva salut»

"Un nen de 3 anys sense els seus pares es moriria, un de 13 probablement també, i si no les passaria molt malament per aquí. Els nens necessiten els seus pares. No es pot fer dependent un nen, perquè la seva dependència és absoluta", defensa el pediatre.

Carlos González, que ha escrit nombrosos llibres, molts d'ells traduïts a diversos idiomes, ha parlat en conferències i pòdcasts sobre com entén ell la criança, defensant que els fills, sobretot, necessiten amor i temps. Això últim, cada vegada més complicat de tenir per als pares, amb la qual cosa els avis van adquirint un rol més important en la criança.