El pediatre Carlos González explica la importància d'evitar renyar els fills: "No cal cridar..."

Quan els nostres fills tenen comportaments inadequats, cal fer-los veure que el que fan no és correcte. Renyar o no - o com fer-ho -, és un debat recurrent entre pares, experts i educadors. Mentre alguns creuen que reprendre els seus fills i establir certs límits és part de l'educació, d'altres com el pediatre Carlos González aposten per una via més respectuosa i dialogant, advertint dels riscos que poden suposar les renyes i els crits.

"¿Quants conflictes, quants plors, quants problemes evitaríem si en lloc de dedicar-nos a renyar, a cridar, a castigar els nostres fills ens dediquéssim a creure'ls, a gaudir amb ells?", es pregunta Carlos González al seu pòdcast 'Criando sin miedo'. L'autoestima dels nens es troba en plena consolidació, sent anys molt sensibles. És per això que les nostres paraules i els nostres actes tenen influència en la seva autopercepció.

"No cal renyar ni castigar"

"¿Significa això que no podem dir als nostres fills el que han de fer, que puguin fer qualsevol cosa? No, en absolut", afegeix a la reflexió. "Per descomptat, podem dir als nostres fills que no trepitgin un bassal, que no es fiquin el llapis al nas, que no peguin altres nens o que no saltin damunt del sofà. Per descomptat que podem dir-los-ho. Simplement, estic dient que per explicar-los aquestes coses no cal cridar, no cal renyar, no cal castigar... Que simplement podem dir-les", defensa González.

Notícies relacionades

Joan Roca, un dels millors xefs del món, revela els tres millors restaurants de Catalunya

Es queda 1,60 euros del canvi d'un cafè de màquina i l'acomiaden després de 14 anys a l'empresa

Sota aquest enfocament, el pediatre convida els pares a reflexionar sobre la seva manera de comunicar-se amb els seus fills. "Si l'amic de vuit anys del teu fill ve a casa a jugar i posa els peus al sofà, l'única cosa que li diràs, si és que li dius alguna cosa, és 'estimat, si us plau, no posis els peus al sofà' o 'estimat, si us plau, abans de posar els peus al sofà, treu-te les sabates perquè no s'embruti'", posa d'exemple, plantejant com li ho diries si l'amic se n'ha anat i només hi ha el teu fill.

**"**Ni tan sols estic demanant que el tractem amb el mateix respecte amb què tractaríem un adult. Em conformaria amb que el tractéssim amb el mateix respecte amb què tractaríem qualsevol altre nen que no fos fill nostre", conclou.