Més de 80 alcaldes catalans demanen regularitzar centenars d’urbanitzacions: «És el primer problema urbanístic del país»

«És un tema del qual no es parla prou. És el primer problema urbanístic del país i afecta municipis de les quatre províncies», ha remarcat l’alcalde de Sant Cebrià de Vallalta, Albert Pla, en un acte que ha acollit el Col·legi d’Arquitectes de Catalunya (COAC). Pla ha insistit que es tracta d’un dels «problemes més complexos» amb què lidien els municipis petits i mitjans. El mateix alcalde ha explicat que, a més, part de les urbanitzacions han evolucionat de segones residències a habitatges principals arran de la crisi de la vivenda actual i de les facilitats que generen en alguns sectors les noves realitats laborals.

Durant l’acte, diferents alcaldes han recordat que molts dels veïns afectats ja paguen elevats rebuts de l’impost sobre béns immobles (IBI) i que els reclamen l’accés a serveis –tenen problemes en el proveïment d’aigua, la il·luminació, l’asfaltat o el clavegueram– i millores en el seu entorn, però que després es troben amb la negativa d’interventors i secretaris a l’hora de poder afrontar aquestes despeses, ja que les àrees residencials no es consideren incloses dins de la disciplina urbanística competència de l’Administració municipal.

Per tant, són els mateixos veïns de cada zona, que moltes vegades no són capaços de fer front a les quotes d’urbanització, els que se n’han de fer càrrec. No obstant, tal com recull el manifest, les quotes urbanístiques derivades de les obres d’urbanització poden oscil·lar entre els 30.000 i els 80.000 euros per parcel·la. Segons les dades de la Generalitat, hi ha un total de 730 d’aquestes urbanitzacions amb dèficits urbanístics i/o no recepcionades, cosa que afecta uns 120.000 catalans. Aquestes representen la meitat del total de 1.433 urbanitzacions registrades a Catalunya. Els consistoris adverteixen que si ells, com estableix la llei, decideixen tirar endavant els projectes d’urbanització i repercutir en els veïns les quotes corresponents, no només es condemna econòmicament els veïns, sinó que, de retruc, «es posa en risc la viabilitat financera dels mateixos ajuntaments», que es veurien obligats a fer front a impagaments.

Reunió amb el Govern

Els consistoris estan a l’espera ara d’una reunió amb el Govern de la Generalitat prevista per a la setmana del 20 d’abril, tot i que adverteixen la necessitat d’incidir en les arrels del problema i garantir finançament. Recentment, un canvi legal aprovat per l’Executiu busca precisament ajudar que els consistoris puguin regularitzar aquests complexos d’habitatges.

Més enllà de la reforma normativa, un conveni entre el Departament de Territori i l’Institut Català de Finances (IFC) també aspira a posar les bases per finançar els ajuntaments implicats. La idea és que, amb aquesta línia de finançament, els consistoris puguin avançar els fons per executar les obres o tramitar el planejament urbanístic necessari. Tot i que encara no està concretada la partida econòmica ni els consistoris que s’hi podran acollir, al Govern tenen clar que es podrà facilitar la millora de moltes urbanitzacions.

El Govern apuntava recentment que serà en la reunió quan se’ls explicarà com podran accedir a suport tècnic de l’Administració catalana, com operar en funció del tipus de sòl en què s’ubiquin les urbanitzacions –poden ser en sòl no urbanitzable, urbanitzable o urbà no consolidat– i com es podran beneficiar del canvi normatiu. El mateix Albert Pla ha incidit que el Govern està «fent alguns avanços que semblen positius i podrien donar resposta a algunes demandes», però que moltes alcaldies «tenim dubtes importants sobre la taula». Per això reclama diàleg i que es compti amb el món local per afrontar aquest repte. «Si d’alguna cosa no es parla, no s’avança. Volem ser escoltats i aportar en la resolució d’aquest problema enquistat», ha reblat.

Notícies relacionades

Barcelona acollirà la convenció mundial del club de líders i filantrops Rotary el 2029

Barcelona es converteix en una de les millors ciutats d'Europa per gaudir del futbol

Els municipis signants reclamen a la Generalitat la redacció d’un pla director urbanístic de totes les urbanitzacions amb carències a Catalunya que funcioni com a eina marc per establir criteris aplicables a tot el territori i que serveixi de base per a la creació de línies de finançament específiques. En aquesta línia, també demanen una modicaficació de la llei d’urbanisme de Catalunya que incorpori «criteris de viabilitat tècnica a l’hora d’exigir millores urbanístiques» i que reconegui les especificitats dels municipis petits.

A més, remarquen la necessitat de crear un fons que permeti destinar recursos als consistoris catalans per «finançar la formulació i l’execució de programes d’adequació de les urbanitzacions i la redacció de projectes». I que l’IFC faciliti l’accés a crèdits i subvencions als propietaris afectats. Així, en conjunt, exigeixen més flexibilitat en la normativa existent per facilitar als accessos a serveis bàsics amb en què viuen molts habitatges.