Un equip de metges descriu un cas clínic "extremadament inusual": una complicació cardíaca associada a una anestèsia habitual

Un equip internacional d'especialistes ha publicat recentment un cas clínic que documenta una complicació cardíaca "extremadament infreqüent" associada a una tècnica anestèsica d'ús habitual en cirurgia del membre superior. Entre els coautors de l'article hi ha el doctor Carlos Ramírez-Paesano, anestesiòleg del Servei central d'Anestèsia del Centre Mèdic Teknon (Anestalia), i el doctor Antonio Berruezo, director del Departament d'Arrítmies i d'Investigació i Innovació de l'Institut del Corazón Quirónsalud Teknon, a Barcelona, juntament amb altres professionals d'Espanya i Colòmbia.

L'article ha estat publicat a la revista científica HeartRhythm Case Reports i descriu un cas clínic "extremadament inusual": l'aparició d'un bloqueig auriculoventricular (AV) de tercer grau (una interrupció completa dels impulsos elèctrics del cor) després de l'aplicació d'un bloqueig del plexe braquial per via supraclavicular, una tècnica estàndard, segura i àmpliament utilitzada per a cirurgies de l'extremitat superior (colze, avantbraç o mà). Es tracta del segon cas descrit a la literatura mèdica internacional amb aquestes característiques.

Una troballa excepcional

Tot i que es coneixen efectes secundaris lleus d'aquesta tècnica, com la síndrome d'Horner (caiguda de la parpella o contracció de la pupil·la), les complicacions cardiovasculars greus són gairebé inexistents. El cas correspon a una dona de 50 anys, sense antecedents cardiovasculars coneguts, intervinguda per a una artròlisi—un procediment quirúrgic, sovint artroscòpic, que allibera adherències, fibrosi o bandes fibroses dins d'una articulació rígida per restaurar-ne la mobilitat i reduir el dolor— de colze esquerre. Les proves preoperatòries, inclòs l'electrocardiograma, es trobaven dins de la normalitat.

Després de la realització d'un bloqueig supraclavicular ecoguiat amb anestèsic local, es va aconseguir un bloqueig anestèsic eficaç i van aparèixer signes clínics de síndrome d'Horner. Aproximadament 25 minuts després, durant el procediment quirúrgic, el monitor anestèsic va detectar un bloqueig AV complet amb un ritme d'escapament lent, sense signes clínics de toxicitat sistèmica per anestèsics locals, descriuen els metges. Davant d'aquesta situació, el procediment es va interrompre de seguida i es van activar els protocols de seguretat establerts.

Un diagnòstic ocult

L'anàlisi posterior va permetre identificar que el bloqueig simpàtic transitori havia desemmascarat un trastorn de la conducció elèctrica cardíaca prèviament no diagnosticat. Un estudi electrofisiològic va confirmar un retard de conducció infra-hissià, cosa que va portar a indicar la implantació d'un marcapassos permanent. L'evolució clínica va ser favorable i la pacient continua asimptomàtica al cap d'un any de seguiment.

Per al doctor Carlos Ramírez-Paesano, anestesiòleg del Centre Mèdic Teknon, el cas posa de manifest que una tècnica anestèsica àmpliament utilitzada i considerada segura pot, en situacions molt concretes, revelar patologies cardíaques subjacents no diagnosticades. L'article descriu amb detall el maneig clínic i proposa una explicació fisiopatològica basada en una teoria neuroquímica que implica el sistema nerviós simpàtic i el nucli del tracte solitari.

Entrevista clínica

Notícies relacionades

Ferits tres nens de 9 anys, dos d'ells greus, després de l'explosió d'un experiment en una escola de Porqueres (Girona)

Apareix un peu humà esqueletitzat a la gola del Ter

El doctor Antonio Berruezo, cardiòleg especialista en arrítmies de l'Institut del Corazón Quirónsalud Teknon, destaca que l'aparició d'un bloqueig auriculoventricular complet en un pacient sense cardiopatia coneguda ha de fer sospitar un trastorn de la conducció prèviament silent. Aquest cas subratlla la importància d'"una avaluació cardiològica exhaustiva quan es produeixen esdeveniments d'aquest tipus, fins i tot si el desencadenant inicial és transitori".

Els autors coincideixen en la necessitat de fer l'entrevista clínica inicial i d'aprofundir en el procés de recopilació d'informació detallada en la fase preoperatòria, prestant una atenció especial a antecedents de síncopes, marejos o episodis presincopals, així com d'extremar la precaució en la dosi i el volum de l'anestèsic, amb l'objectiu de minimitzar el risc de complicacions cardíaques poc freqüents.