¿Què passa si no estires després d’entrenar? Si no ho fas, corres aquest risc

Tan important és fer activitat física com disposar d’una bona rutina d’estiraments. A més, a diferència del que molta gent pugui pensar, estirar no és només una cosa que has de fer abans de qualsevol exercici per evitar lesions musculars, sinó que també és important fer-ho a l’acabar. En cas de no fer-ho, es retarda l’eliminació de l’àcid làctic del múscul i, per tant, la seva recuperació, tal com estableix l’especialista Andrés Fernández en declaracions per al portal Cuídate Plus.

Així mateix, la manera en què s’estira també pot tenir greus conseqüències, motiu pel qual cal evitar moviments bruscos o excessivatensió durant un estirament. Així, doncs, ¿com seria una sèrie d’estiraments correcta?

Entre 20 i 30 minuts

La importància dels estiraments es reflecteix en el temps que cal dedicar-los durant cada entrenament: entre 20 i 30 minuts, segons especifica Fernández. Al llarg d’aquesta estona, cal seguir una «seqüència específica» que treballi les diferents parts del cos, començant per estiraments cervicals, dorsals, lumbars i abdominals, fins a arribar a la part inferior (malucs, adductors, isquios, bessons i tendó d’Aquil·les, entre altres).

Altres recomanacions

Notícies relacionades

El truc infal·lible per accelerar el metabolisme i perdre pes molt ràpid

¿Tens patates amb brots a casa? Els experts fan aquest avís

A més, també és recomanable fer exercicis de compensació, que consisteix en l’activació de la musculatura antagonista (músculs en repòs) a l’acabar d’entrenar. Aquest ‘equilibri’ muscular s’aconsegueix mitjançant posicions de ioga, les quals ajuden a distribuir la càrrega de certes parts del cos per no patir limitacions en els nostres moviments. D’altra banda, practicar un automassatge facial amb rodet serveix per alliberar la tensió a la fàscia muscular i evitar contractures.

Finalment, els experts asseguren que tornar al llit no només té com a finalitat el repòs, sinó que és una pràctica que ajuda a regular el sistema nerviós, equilibrant el sistema simpàtic (producció de respostes corporals d’activació) amb el parasimpàtic (tornada a l’estat de conservació d’energia).