La renovació dels ‘números dos’ deixa Sánchez sense successor natural
El recent abandonament de Montero consuma la descapitalització de les vicepresidències socialistes després de les sortides de Calvo, Ribera i Calviño
Cap de les primeres espases que han acompanyat Pedro Sánchez en les vicepresidències del Govern des del seu primer gabinet el 2018 continuen en el Consell de Ministres. Amb la sortida de María Jesús Montero per presentar-se com a candidata del PSOE a Andalusia es consuma una descapitalització que es va iniciar amb Carmen Calvo, en la gran crisi de Govern del juliol del 2021. En aquesta mateixa legislatura la van succeir les marxes de Nadia Calviño, primer, i de Teresa Ribera, després.
Després de l’última remodelació del Govern, les dues vicepresidències socialistes amb què es va iniciar la legislatura –primera i tercera, al reservar la segona a Sumar– han canviat de titular. Amb l’elecció del ministre d’Economia, Carlos Cuerpo, per a la vicepresidència primera, Sánchez trenca amb la tradició de situar dones en les vicepresidències.
Tot i que Montero continuarà sent la número dos de Pedro Sánchez a Ferraz, com a vicesecretària general del PSOE, el seu salt a Andalusia deixa sense un successor clar el cap de l’Executiu. La fins ara número dos tant del partit com del Govern s’havia visibilitzat com a successora natural quan el cap de l’Executiu es va retirar durant cinc dies a meditar sobre la seva continuïtat.
Amb la ministra de Defensa, Margarita Robles, el d’Interior, Fernando Grande-Marlaska, i el d’Agricultura, Luis Planas, formava el reduït grup de ministres que s’havien mantingut al costat de Sánchez des que va arribar a la Moncloa fa gairebé vuit anys.
Cuerpo no té carnet socialista. Amb el seu perfil tècnic, seguint el model Calviño, el cap de l’Executiu prioritza capejar la crisi per la guerra. En l’arrencada de la legislatura, Sánchez va decidir envoltar-se dels seus dirigents més fidels i de més pes polític davant el mandat més complex que encarava a causa de l’aritmètica parlamentària. En aquell moment, va justificar l’elecció de noms d’"alt perfil polític per a una legislatura d’alt perfil polític".
Montero ha ostentat una cartera de vicepresidenta una mica més de dos anys i quatre mesos, per darrere de les seves predecessores. Calvo ho va fer durant més de tres anys, a més que en el primer Executiu en solitari després de la moció de censura va ser l’única vicepresidenta. Amb la formació del primer Executiu de coalició el 2020 es va passar a un esquema de quatre vicepresidències.
Calvo va continuar ocupant la primera i s’hi van sumar Pablo Iglesias a la segona, Calviño a la tercera i Ribera a la quarta. La vicepresidenta més veterana, amb diferència, és Yolanda Díaz. El 30 de març complirà cinc anys amb aquesta cartera, sempre reservada al soci minoritari de la coalició, després de substituir Iglesias. Sara Aagesen va substituir Ribera el novembre del 2024.
Perfil més tècnic
Quan Sánchez va dissenyar l’estratègia dels ministres-candidats després del 41è congrés federal del 2024 va posar data de caducitat al periple de Montero en el Govern i, per tant, a la seva mà dreta a la Moncloa. L’actual situació econòmica ha influït en l’elecció del seu substitut. Un perfil que és més tècnic que no pas polític, cosa que en un altre context econòmic cridaria l’atenció per encarar l’últim any de legislatura.
"Experiència, integritat, coherència i solvència tècnica, aquest és el perfil d’aquest Govern", resumia Sánchez després d’explicar els canvis de Govern. Sobre Cuerpo, abans de repassar el seu currículum en diferents organismes europeus com la Comissió Europea, l’Airef i la Secretaria General del Tresor, assenyalava que és "un dels economistes i servidors públics més brillants del país, de dilatada experiència".
