La crisi obliga Brussel·les a recuperar el discurs sobre l’energia verda
La Comissió Europea crida a accelerar la transició energètica per reduir la dependència dels combustibles fòssils de l’exterior
La guerra a l’Iran ha tornat a posar els europeus davant el mirall. La dependència dels combustibles fòssils com a font principal d’energia també comporta la dependència de tercers i d’un mercat extremadament volàtil. Com a resposta, la Comissió Europea ha cridat a centrar els esforços en la transició cap a fonts d’energia verdes.
El 1956 va ser la crisi del canal de Suez, el 1970 la inestabilitat a l’Orient Mitjà i el 2022 la invasió russa d’Ucraïna. "Els mercats es van tornar inestables i a Europa van apujar els preus de l’energia. Ara, el 2026, hi ha una altra crisi geopolítica. Hi ha més inestabilitat en els mercats de combustibles fòssils i, una vegada més, els preus de l’energia han tornat a pujar a Europa", va etzibar davant l’Eurocambra el comissari d’Energia, Dan Jørgensen.
"Benvolguts amics, ¿quan n’aprendrem? I si no n’aprenem, ¿qui més podrem culpar?", es va demanar el danès. "El fet cert és que tenim fonts d’energia de producció nacional: renovables i nuclear. Els seus preus s’han mantingut iguals durant els últims 10 dies", va recordar la presidenta de la Comissió, l’alemanya Ursula von der Leyen, en plena crisi.
Un problema de preus
La Unió Europea no té, ara per ara, un problema de subministrament, però sí de cost perquè està molt més exposada que els seus competidors a la volatilitat dels preus del gas, que s’han enfilat les últimes setmanes. Tot i que lluny de les xifres a què es van arribar el 2022, la crisi amenaça de minar l’economia europea. El comissari d’Economia, Valdis Dombrovskis, va reconèixer divendres que aquesta retallada podria arribar a 0,6 punts en cas que la crisi s’allargui gaire.
Però el problema no és la crisi a l’Iran i prou. El 2021, els europeus importaven un 28% del gas des dels Estats Units, un 20% des de Qatar, un 20% de Rússia, un 14% de Nigèria i un 11% d’Algèria. Després de la invasió russa d’Ucraïna, una bona part dels esforços es van centrar a reduir la dependència del gas procedent de Rússia. Llavors l’objectiu va ser diversificar els proveïdors.
A la pràctica, no ha sigut ben bé així. Els països europeus han reduït notablement les importacions de gas rus, però alhora han incrementat ostensiblement la dependència dels Estats Units. Un 58% del gas que la UE va importar el 2025 era nord-americà. Amb la creixent tensió amb la Casa Blanca, això també podria implicar un risc.
Els europeus tenen un problema energètic i, per a la Comissió, la solució demana recuperar l’agenda verda. El 2022, com a resposta a la guerra a Ucraïna, els Vint-i-set es van comprometre a accelerar el procés per posar fi a la dependència de combustibles fòssils i reforçar el desenvolupament de les energies renovables.
Entre el 2021 i el 2024, s’estima que la capacitat de produir energia eòlica i solar ha augmentat un 58% de manera acumulada. El 2023, la UE es va imposar l’objectiu de generar un 45% de l’electricitat fent ús de fonts d’energia renovables d’aquí al 2030. En plena guerra, Brussel·les demana donar una nova empenta a aquesta agenda.
En l’últim informe de la Comissió sobre el mix energètic de la UE publicat el 2025, tot i que amb dades del 2023, el bloc va importar el 58% de l’energia que va consumir, davant el 42% produïda en territori comunitari. De tota l’energia produïda a la UE, el 46% procedia de fonts d’energia renovables.
Si ens centrem en la producció d’energia, no obstant, la UE fa servir de mitjana un 39% d’energies renovables, un 31% de combustibles fòssils i un 22% d’energia nuclear. Però si mirem les xifres per país, Malta, Xipre, Polònia o Itàlia tenen una dependència desproporcionada dels combustibles fòssils davant Suècia, Finlàndia o França, amb un mix energètic que és majoritàriament energia nuclear i renovables. Per això l’impacte varia d’un país a l’altre.
Notícies relacionadesBrussel·les insisteix a assenyalar que reduir la dependència requereix apostar per les energies verdes. "Hem de redoblar els esforços en el nostre camí cap a la independència energètica", va voler assegurar Jørgensen.
"Si bé és possible que necessitem fer alguna cosa a curt termini per alleujar una mica la pressió sobre els preus del petroli i també sobre el gas, a mitjà termini és prou clar que ens cal impulsar un sistema energètic més renovable i augmentar la resiliència", va explicar en una entrevista a EL PERIÓDICO Bernd Weber, director executiu del Consell de Polítiques i Innovació Energètiques i Climàtiques. "Fa temps, però crec que l’esforç per canviar el sistema energètic, per preparar-lo per a un futur cada vegada més renovable, s’accelera", va assegurar l’expert. "També necessitarem gas natural en el futur, però podem limitar la quantitat de gas natural si fem bé la feina".
