Iglesias diu Gordi a Garzón

Els més joves han de saber que va existir una època en què passaven coses extravagants. Els polítics, per exemple, es feien referència els uns als altres mitjançant el que aleshores s’anomenava «cognom», una mena de segon nom arcaic que heretaven dels seus progenitors. 

    Adolfo era conegut com a «senyor Suárez», José María deia a Felipe «senyor González», i aquest li responia amb un «senyor Aznar». Per estrany que us sembli, a Manuel tothom l’anomenava «Fraga» i fins fa molt poc José Luis era conegut com a «Zapatero».

Nom de pila

Avui tot això ja és història. Ara els polítics usen uns amb altres el nom de pila. Ells mateixos ho han instigat per aparèixer davant els seus votants com paios més pròxims. Pablo, Albert, Pedro i Alberto no necessiten el seu cognom perquè tots els tinguem perfectament ubicats.

    El que em resulta estrany, coneixent-los, és que no hagin fet un pas més. 

    Si l’objectiu és simular certa humana proximitat, ¿per què no anar més enllà i utilitzar els apel·latius que la gent corrent fa servir per a aquest propòsit? ¿Com és que no se’ls ha acudit utilitzar, per parlar dels seus companys d’ofici, les expressions «nen» o «el meu churri»?

    Pablo podria dir-li a Alberto «Gordi» en les rodes de premsa: «He estat parlant amb el meu Gordi i anirem junts a les eleccions». 

    Per la seva part, Alberto podria utilitzar «Cari» per referir-se a Pablo: «Veig en Cari un bon president» o «espero veure aviat Cari a la Moncloa».

Els més joves han de saber que va existir una època en què passaven coses extravagants. Els polítics, per exemple, es feien referència els uns als altres mitjançant el que aleshores s’anomenava «cognom», una mena de segon nom arcaic que heretaven dels seus progenitors. 

    Adolfo era conegut com a «senyor Suárez», José María deia a Felipe «senyor González», i aquest li responia amb un «senyor Aznar». Per estrany que us sembli, a Manuel tothom l’anomenava «Fraga» i fins fa molt poc José Luis era conegut com a «Zapatero».

Nom de pila

Avui tot això ja és història. Ara els polítics usen uns amb altres el nom de pila. Ells mateixos ho han instigat per aparèixer davant els seus votants com paios més pròxims. Pablo, Albert, Pedro i Alberto no necessiten el seu cognom perquè tots els tinguem perfectament ubicats.

    El que em resulta estrany, coneixent-los, és que no hagin fet un pas més. 

    Si l’objectiu és simular certa humana proximitat, ¿per què no anar més enllà i utilitzar els apel·latius que la gent corrent fa servir per a aquest propòsit? ¿Com és que no se’ls ha acudit utilitzar, per parlar dels seus companys d’ofici, les expressions «nen» o «el meu churri»?

    Pablo podria dir-li a Alberto «Gordi» en les rodes de premsa: «He estat parlant amb el meu Gordi i anirem junts a les eleccions». 

    Per la seva part, Alberto podria utilitzar «Cari» per referir-se a Pablo: «Veig en Cari un bon president» o «espero veure aviat Cari a la Moncloa».

«‘Chochito’», eliminat

Eliminem expressions com «chochito», perquè ens cridarien a l’ordre, però tot i així en queden un munt per ser utilitzades. M’imagino clarament Pedro dient-li a Albert «amore» en qualsevol compareixença pública: «Les negociacions amb Amore van molt bé. Amore i jo ens estem entenent».

    Però, un altre cop, ¿per què quedar-se aquí i no ser valent per fer més passos endavant? 

    Els apel·latius afectuosos són només una part a l’hora de generar un ambient pròxim. El més important és el to que s’utiltiza. Alberto i Pablo haurien de copiar el model popular d’intimitat que, com tothom sap, consisteix a alterar paraules, dient, per exemple, «txí» en lloc de «sí». 

    D’aquesta manera, un míting de Pablo podria ser com segueix: «He estat parlant amb, amb Gordi (nota: no he repetit per error dues vegades la preposició «amb», és que al partit de Pablo es parla repetint l’última paraula abans de continuar la frase després d’una micropausa) amb Gordi i li he preguntat si creu que, si creu que, que hi haurà sorpasso. ¿I sabeu, i sabeu què m’ha respost? M’ha dit, m’ha dit: txí, Cari, txí» (aplaudiments).

    I que maco que seria que Pedro i Albert se sumessin a aquest festival de la tendresa: «Amore, Cari i Gordi van bé en les enquestes, ¿què creus que passarà?» I Amore, molt dolç, respondria: «Doncs no zé, Churri, no zé».

Petons a la boca

Estimats joves, recordeu el que us dic: a aquest pas, la nova política serà així. L’ús del nom de pila, modern encara, serà substituït per expressions tan tendres i ensucrades que quan les sentiu us entraran ganes de fer petons a la boca als candidats. H

Eliminem expressions com «chochito», perquè ens cridarien a l’ordre, però tot i així en queden un munt per ser utilitzades. M’imagino clarament Pedro dient-li a Albert «amore» en qualsevol compareixença pública: «Les negociacions amb Amore van molt bé. Amore i jo ens estem entenent».

    Però, un altre cop, ¿per què quedar-se aquí i no ser valent per fer més passos endavant? 

    Els apel·latius afectuosos són només una part a l’hora de generar un ambient pròxim. El més important és el to que s’utiltiza. Alberto i Pablo haurien de copiar el model popular d’intimitat que, com tothom sap, consisteix a alterar paraules, dient, per exemple, «txí» en lloc de «sí». 

    D’aquesta manera, un míting de Pablo podria ser com segueix: «He estat parlant amb, amb Gordi (nota: no he repetit per error dues vegades la preposició «amb», és que al partit de Pablo es parla repetint l’última paraula abans de continuar la frase després d’una micropausa) amb Gordi i li he preguntat si creu que, si creu que, que hi haurà sorpasso. ¿I sabeu, i sabeu què m’ha respost? M’ha dit, m’ha dit: txí, Cari, txí» (aplaudiments).

    I que maco que seria que Pedro i Albert se sumessin a aquest festival de la tendresa: «Amore, Cari i Gordi van bé en les enquestes, ¿què creus que passarà?» I Amore, molt dolç, respondria: «Doncs no zé, Churri, no zé».

Petons a la boca

Notícies relacionades

Com evitar 'sorpassos'

Iglesias-Domènech, del petó del Congrés al de l'Arc del Triomf

Estimats joves, recordeu el que us dic: a aquest pas, la nova política serà així. L’ús del nom de pila, modern encara, serà substituït per expressions tan tendres i ensucrades que quan les sentiu us entraran ganes de fer petons a la boca als candidats.