Quan Terrassa va ser ‘la Roma protestant’ ... i els seus fidels protestants també van ser perseguits

Terrassa (Vallès Occidental) és una ciutat clau en la història del protestantisme a Catalunya i Espanya. Consta presència evangèlica a la localitat des de finals del segle XIX –a Catalunya els primers temples són de 1869–, però agafa impuls a partir dels anys 20 del segle XX, quan s’inaugura, al carrer Galvani, el primer temple baptista de la ciutat. Aquest va ser, de fet, el primer temple protestant català construït sense finançament estranger, un detall no menor ja que una de les acusacions que es fan constantment contra els evangèlics és que la seva fe va ser importada i provenia de fora d’Espanya.

El temple de Galvani, al centre de la ciutat, va acollir el culte des de 1925 fins al 2010, quan es va inaugurar el nou de l’avinguda Béjar, on la comunitat baptista es va fusionar amb dues comunitats evangèliques més, i que és l’església evangèlica més gran de Catalunya. En l’actualitat, la ciutat acull fins a 29 temples protestants, sent aquesta confessió la segona amb més esglésies de la ciutat, segons l’últim Mapa Religiós de Catalunya.

Durant el franquisme, Terrassa es va arribar a consolidar com la ‘Roma protestant’ arran del recolzament dels seus fidels evangèlics a l’hora de crear nous temples a Vilafranca del Penedès, Vilanova i la Geltrú i Binèfar i pel gran nombre de comunitats que es van anar creant així que la ciutat s’ampliava amb nous barris. D’entre els líders evangèlics, sobresurt la figura del pastor baptista Samuel Vila, nascut a Rubí (Vallès Oriental) però establert a la cocapital vallesana des de jove i que va fundar Clie, la principal editorial evangèlica en castellà d’àmbit global.

El pastor baptista local, figura clau per al futur d’Espanya

Ell, que no formava part dels poders fàctics locals, va denunciar a la Casa Blanca nord-americana i importants centres de poder les penúries dels protestants espanyols sota el franquisme. Arran d’això i també del disgust que aquesta política antiprotestant provocava en el baptista president dels EUA –Truman–, Espanya va ser exclosa del pla Marshall, tot i que inicialment constava dins els països que estava previst que rebessin les ajudes d’aquest projecte de reconstrucció. Des del 2018, una plaça de la ciutat porta el nom de Samuel Vila. A més, informalment, a l’església del carrer Galvani els veïns li deien, i li diuen, popularment «l’església de Truman».

L’aïllament internacional d’Espanya després de la Segona Guerra Mundial es comença a revertir amb els acords amb els EUA i la consegüent obertura de bases militars. A partir d’aquest moment, com testifica una imatge de l’arxiu familiar d’Eliseu Vila, fill de Samuel Vila, era habitual que soldats nord-americans participessin del culte protestant a Terrassa, als anys 50. El 1956 va aconseguir que la corporació local fes una recepció a una esquadra dels ‘marines’ provinent del portaavions ‘Midway’, en el marc de la seva visita a l’església evangèlica local.

Però la normalització que Vila va anar aconseguint a partir d’aquesta data venia precedida d’una llarga llista de greuges per a la seva comunitat. Així, entre el final de la Guerra Civil i mitjans dels 50 els protestants catalans –també els de Terrassa, per descomptat– van ser durament reprimits pel règim franquista, que va tancar els seus temples, va perseguir el culte clandestí i en va multar els membres. Igualment, els nens eren estigmatitzats a les escoles, les parelles que es volien casar fora de l’Església catòlica tenien moltes dificultats per fer-ho i els membres d’aquestes comunitats havien de ser enterrats en zones separades dels catòlics als cementiris tradicionals.

A Terrassa, per exemple, el diari Tarrasa va amenaçar Vila, al seu editorial del 20 d’agost de 1946, per la seva defensa del pastor protestant Germán Araujo, afusellat a Salamanca. «‘Es tanta nuestra querencia que el mejor día le dedicamos un cargador entero’», es va poder llegir aquell dia al rotatiu local.

Aquesta realitat molt poc coneguda és el material principal del documental Protestants, la història silenciada, de Clack, codirigit per David Casals, Júlia Solé i Sergi Martí a partir d’una idea original de Casals, i que compta amb el recolzament de la Direcció General d’Afers Religiosos de la Generalitat, el Memorial Democràtic, l’Ajuntament de Barcelona i la Fundació Pluralisme i Convivència.

Carod-Rovira, l’expert català en protestantisme

La peça audiovisual, de 52 minuts de durada, aterra aquest dissabte 22 a les 18 hores a la centenària Església Unida de Terrassa, el temple protestant més gran de Catalunya, que acollirà posteriorment una breu conferència de Josep-Lluís Carod-Rovira, la cara visible del documental, en la seva faceta d’expert en protestantisme català.

Protestants, la història silenciada (disponible també a Filmin) està narrat a partir del testimoni de Noemí Cortés, membre de la comunitat del carrer Teruel de Barcelona, inclou també declaracions del crític d’art Daniel Giralt-Miracle, de confessió evangèlica, la historiadora sevillana Marta Velasco, autora de l’estudi Los otros mártires, i Eliseu Vila, que recorda perfectament com el seu pare visitava freqüentment la comissaria.

Notícies relacionades

«Preservem la Mola»: 2.000 persones demanen a Change.org conservar el seu restaurant

Detenen un home per dos atracaments a gasolineres de Terrassa utilitzant un ganivet

Més notícies de Terrassa a EL PERIÓDICO