Dopatge al tennis

Simona Halep i la història de la «nova EPO» en pastilles

  • La jugadora romanesa, exnúmero u del món, s’arrisca a quatre anys de càstig per utilitzar un fàrmac considerat «no específic» al no poder arribar al cos de manera accidental.

  • El positiu coincideix amb la decisió de l’agència antidopatge russa de mantenir la confidencialitat en la resolució del cas de la patinadora Kamila Valíeva al ser menor d’edat.

Simona Halep i la història de la «nova EPO» en pastilles

EFE/EPA/JUSTIN LANE

3
Es llegeix en minuts
Sergi López-Egea
Sergi López-Egea

Periodista

Especialista en Periodisme esportiu i ciclisme

ver +
Jaume Pujol-Galceran
Jaume Pujol-Galceran

Periodista

ver +

Quan semblava que el dopatge era una història de mal gust superada al món de l’esport i que els únics positius que se citaven –afortunadament cada vegada menys– eren els d’infecció per covid, una estrella del tennis, la romanesa Simona Halep, ha sigut suspesa de manera provisional per fer ús d’un fàrmac denominat roxadustat, de pronunciació estranya, però que es tracta d’un avenç de la medicina per evitar que les persones amb problemes renals, que necessitaven injectar-se per estimular l’EPO i combatre l’anèmia, puguin solucionar-lo amb una simple pastilla i així millorar la seva qualitat de vida.

De fet, l’esport, o almenys els tramposos, ja van conèixer aquest fàrmac quan encara estava en fase de prova i el 2015 dos ciclistes, allunyats de la fama i les victòries, van ser enxampats amb la «nova EPO» que no necessitava xeringues i sense necessitat de mantenir-la en refrigeració, però que de seguida es va veure que resultava molt més fàcil d’identificar en un control antidopatge que l’eritropoetina tradicional.

Quatre anys de càstig en risc

Halep s’arrisca a una suspensió de quatre anys, després que l’Agència Mundial Antidopatge doblés les vulneracions més greus al codi ètic. Per si no fos prou, la tennista romanesa de 31 anys, novena en la classificació mundial i exnúmero u del tennis, té molt complicada la defensa ja que aquest medicament està considerat com una substància «no específica», cosa que vol dir que no ha arribat al cos de manera accidental i sí per un consum directe.

Per això, està més que compromesa la carrera d’una tennista que va viure a Wimbledon 2019 el punt culminant de la seva carrera quan va aconseguir el títol al derrotar a la final Serena Williams amb una gran exhibició. Curiosament, Patrick Moratoglou, l’entrenador de la nord-americana, també ho havia sigut deHalep.

El triomf a Londres li va arribar després de conquerir Roland Garros l’any anterior, en una carrera en què ha sumat 24 títols, gràcies, sobretot, a la solidesa del seu joc i la capacitat d’esforç en la pista des que va començar en el circuit de la WTA el 2010. A més, entre l’octubre del 2017 i el febrer del 2019, va ser la número un del circuit, fins que va cedir la il·lustre posició a la japonesa Naomi Osaka després de guanyar l’Open d’Austràlia.

Va insinuar la retirada

La jugadora romanesa va disputar el seu últim partit a l’ Open dels Estats Units d’aquest any quan va perdre sorprenentment en primera ronda contra la ucraïnesa Daria Snigur (124a mundial). I de Nova York, precisament, és procedent el control antidopatge que ara pot posar punt final a la seva carrera esportiva. I mira que el 2021 va estudiar la possibilitat de retirar-se després d’una aturada de quatre mesos. «Dubtava de mi mateixa, de si el meu cos es podia mantenir al màxim nivell. Sí, probablement vaig ser molt a prop de deixar el tennis. No tenia energia i tampoc confiança a poder ser en el circuit al màxim nivell», va declarar en aquell temps.

Notícies relacionades

Ara, evidentment, defensa la seva innocència, fet que no suposa cap novetat en una esportista que ha donat positiu, i uneix el seu nom al de l’últim cas de dopatge conegut en el tennis femení, el de Maria Sharapova. El 2016, la tennista russa va ser castigada 15 mesos per fer ús de meldonium, un medicament distribuït principalment a Rússia per combatre diversos problemes cardíacs i que després es va demostrar que també millorava el rendiment esportiu.

El cas de Valíeva

Curiosament, el positiu de Halep va coincidir amb la comunicació de la RUSADA, l’agència russa antidopatge, que va informar que mantenia la confidencialitat sobre la resolució del cas de la patinadora Kamila Valíeva i el seu dopatge revelat durant els Jocs d’hivern de Pequín, al febrer, al tractar-se d’una «atleta protegida» a l’ésser menor d’edat. Valíeva, amb 16 anys des de l’abril, va presentar en una mostra abans de la cita olímpica restes d’un medicament denominat trimetazidina, que s’utilitza per tractar l’angina de pit, i que ella va assegurar haver pres per error. Era la medicació del seu avi.