Alcaraz, Djokovic i una final per a la història a l’Open d’Austràlia

El camí fins a la final dels dos jugadors ja és memorable. Serà recordat durant anys. Primer, el de Carlos Alcaraz, que va haver de vèncer Alexander Zverev i el seu propi cos, acalambrat i nauseabund. El tercer partit més llarg de la història de l’Open d’Austràlia (5 hores i 27 minuts). Un ‘passing’ que ja està patentat per l’espanyol li permetrà lluitar pel títol a Melbourne.

Fins i tot més emotiva va ser la victòria de Novak Djokovic. Pocs li donaven fins i tot l’oportunitat de guanyar un set a Sinner. Feia més de dos anys que no ho aconseguia i es plantava a les semifinals després de donar una mala imatge contra Lorenzo Musetti. Però mai, mai, mai s’ha de donar per vençut el millor tennista de la història. Ho ha demostrat en tantes ocasions que és un cicle repetitiu.

El balcànic va firmar un partit perfecte, tenint en compte que al maig fa els 39. Contra un Sinner descol·locat, superat per la tàctica d’un jugador d’una altra generació, però que entén el tennis millor que ningú. Per sobre del 80% en els primers serveis i exhibint una dreta digna de museu. Les llàgrimes de Carlos Herrera dimensionaven la gesta de Nole.

Tant Alcaraz com Djokovic poden aconseguir una cosa històrica, a més del mateix trofeu. L’espanyol pot convertir-se en el tennista més jove de la història a guanyar els quatre Grand Slams, mentre que el serbi seria el primer a assolir els 25 ‘grans’. Fites a les quals només aspiren les llegendes. Dos tennistes que volen deixar l’empremta de la seva generació als llibres.

«Cada vegada que juguem una final de Grand Slam hi ha molt en joc. No és diferent de qualsevol altre gran partit en la meva carrera. La meva preparació serà l’adequada. El vaig guanyar l’any passat aquí, també en un partit molt dur. Veurem com de frescos arribem. Ell també va tenir un partit exigent. Em porta 15 o 16 anys de diferència; biològicament, crec que li serà més fàcil recuperar-se. No puc queixar-me de res», va assegurar Djokovic.

El precedent del 2025 a Austràlia

Notícies relacionades

Alcaraz crida a l’èpica per jugar la seva final somiada: contra vòmits, rampes i el millor Zverev

Djokovic acaba amb Sinner en una altra oda al tennis

«M’aixecaré rígid, això és evident. No ho puc amagar. Pero farem tot el que estigui a la nostra mà. El cos recorda, sí, i nosaltres també traiem coses positives: com arribar al partit, què he de fer, com gestionar els nervis... perquè aquesta vegada n’hi ha hagut. Intentarem jugar més solt, més fluid, més al meu estil», reconeixia Alcaraz.

Alcaraz i Djokovic ja es van veure les cares a l’Open d’Austràlia de la passada edició i el serbi en va sortir victoriós, en una exhibició tàctica similar a la de les semifinals. Ara, amb un any més de trajectòria i experiència, tots dos es creuen en el camí. Cada un amb el seu somni. Cinc victòries per a Nole i quatre per a Charly fins al moment. El desè partit entre dos tennistes de deu dictarà sentència.