Mariló i David

Vaig aplaudir el sentit comú de Mariló quan va expressar: "De la mateixa manera que jo respecto la seva opinió antitaurina, a vostès els demano que respectin la tradició dels protaurins". Tot molt sa fins que ella va afegir: "Els toros són un art". Aix... Admirada Mariló. Doncs... per a mi els toros són un assassinat públic anacrònic i fora de lloc al segle XXI. Un ancestre cultural que perviu, per la senzilla raó que genera molts diners al voltant dels gremis que integra. Si els toros fossin deficitaris, no arribaven a la castanyada.

Que no tinguem dubte que la mal anomenada festa dels toros desapareixerà... en poques dècades, o un parell de segles... però desapareixerà, d’igual manera que resultava impensable que ho fessin les lluites entre els gladiadors que es van batre en amfiteatres romans durant set segles, emparant-se en el discurs de la cultura romana (cultura: el mateix terme en què es basen els toros) i l’excusa de l’entreteniment per al poble: "Això és el que vol la gent", es deia.

Notícies relacionades

Això no és un altre anunci gratis de l’Aifon 17

‘Catalunya abaixa el teló’

Hi ha festes majors, especialment en pobles de València, Aragó, Extremadura o Catalunya, on a un toro li incrusten dues boles a les banyes i el deixen solt carrer avall. El 99% dels que es diverteixen són homes. I alguns, menors d’edat. Tot això amb el vistiplau d’alcaldes i subvencions públiques, de manera que gairebé tot és poder i diners: "No li traguem la festa al poble, que ens deixaran de votar". I tot i que jo milito en l’equip del meu gènere, els humans, no m’afligeixo quan en un correbou el toro provoca alguna lesió a l’humà.

Ho sento: no volia que aquest bitllet es polaritzés en un pesat debat entre partidaris i detractors dels toros, però m’ha sortit així. Per això vaig lamentar com va sentenciar el debat Mariló Montero: "És que els toros són una tradició molt bonica". Admirada Mariló: per al toro, de ben segur que no.