Els blocadors beta deixaran de prescriure’s després d’un infart sense seqüeles: una revisió d’estudis confirma que no serveixen

A finals d’agost, un assaig espanyoli italià que es va publicar a ‘The New England Journal of Medicine’ i ‘The Lancet’, ja va demostrar que els blocadors beta, que prenen el 70% dels pacients després d’un inf art, no aporten cap benefici a pacients que no han patit danys greus al cor, malgrat que s’han prescrit durant dècades. Va ser l’assaig ‘REBOOT’, que va incloure 8.505 malalts de 109 hospitals d’Espanya i Itàlia.

Els resultats van causar un gran impacte, fins al punt que tant elMinisteri de Sanitatcom diverses societats científiques van fer uma crida a la calma i van demanar als pacients que, abans de suspendre el tractament, ho consultessin amb el metge.

Però la nova anàlisi, publicada aquest diumenge a ‘The New England Journal of Medicine’ i presentada al congrés de la societat americana de cardiòlegs, inclou dades de tots els assajos en la matèria, tant el ‘REBOOT’ d’Espanya i Itàlia, com ‘REDUCE-AMI’ a Suècia, ‘BETAMI’ a Noruega, DANBLOCK a Dinamarca i CAPITAL-RCT al Japó. Un total de 17.801 pacients amb infart agut de miocardi i funció cardíaca normal, és a dir, que el seu cor continua funcionant correctament.

I els resultats confirmen, “de manera inqüestionable”, segons el Centre Nacional d’Investigacions Cardiovasculars (CNIC) espanyol, que els fàrmacs blocadors beta “no aporten cap benefici clínic” a aquest grup de pacients, que és majoritari avui dia.

Canvi de paradigma

«Des d’ara, els pacients que siguin donats d’alta després d’un infart amb funció cardíaca normal ja no rebran blocadors beta, i això és un dels canvis més importants en la cardiologia de les últimes dècades. Feia anys que sospitàvem que això era així, però fins que no hem fet els estudis, no hem pogut donar un missatge incontestable com el que donem ara», indica Valentín Fuster, director general del CNIC i president del Mount Sinai Fuster Heart Hospital i investigador tant de REBOOT com del nou metaanàlisi.

Per portar a terme la investigació, la meitat dels 17.801 participants va rebre blocadors beta i l’altra meitat no. I, després d’un seguiment de gairebé quatre anys, al voltant del 8% va patir algun esdeveniment cardiovascular important, com un nou infart o insuficiència cardíaca, i alguns d’ells fins i tot van morir. Però el percentatge va ser similar en els dos grups.

Els investigadors també van comprovar que no hi ha beneficis a l’analitzar per separat la mortalitat (tant total com d’origen cardíac), els nous infarts, la insuficiència cardíaca o les arrítmies greus. Els resultats van ser similars en tots els grups de pacients, sense importar l'edat, el sexe o el tipus de blocadors beta que utilitzaven.

L’estudi REBOOT va aportar dades preocupants, ja que es va observar que l’ús de blocadors beta en les dones podria ser perjudicial, però l’efecte advers no s’ha confirmat en la revisió dels cinc assajos clínics.

Essencial en altres pacients

Borja Ibáñez, investigador principal de l’estudi, director científic del CNIC i cardiòleg a la Fundació Jiménez Díaz, emfatitza a més que «els blocadors beta continuen sent un tractament essencial per a un altre tipus de pacients, com aquells que tenen una fracció del ventricle esquerre reduïda després de l’infart o els que tenen altres patologies com la insuficiència cardíaca crònica o arrítmies cardíaques».

Així mateix, puntualitza que «aquests resultats no signifiquen que s’hagi estat tractant malament als pacients, sinó que mostren que la gran millora en la gestió de l’infart en aquests últims anys fa que els blocadors beta ja no siguin necessaris a partir d’aquest moment».

Durant més de 40 anys, els pacients han sigut tractats amb blocadors beta, independentment de com havia quedat el cor, a causa que els assajos fets als anys 70 i 80 vanmostrar beneficis. No obstant això, la gestió de l’infart des d’aleshores «ha canviat radicalment i el pronòstic dels pacients és molt millor que llavors, sent menys propensos a tenir arrítmies malignes o insuficiència cardíaca», segons el CNIC.

D’aquí, que s’hagi realitzat una metanàlisi a la recerca de resultats concloents que puguin canviar, a partir d’ara, el paradigma de tractament en els pacients amb un cor que no hagi quedat danyat. De fet, la nova investigació s’ha publicat a ‘New England Journal of Medicine’, que és la revista on es publiquen els avenços destinats a ser introduïts a les guies de pràctica clínica.

Consultar-ho amb el metge

Notícies relacionades

Bullying, inacció i silenci: «El bullying comença a casa quan criem un nen tirà»

El violador del taxi de Barcelona seguirà al carrer fins que es pronunciï el Suprem

En qualsevol cas, els investigadors fan una crida a la calma. Avisen que els blocadors beta són fàrmacs segurs i que ningú deixi de prendre’ls sense parlar-ho amb el metge. «S’ha de consultar ja que pot ser que els pacients estiguin prenent blocadors beta per un altre motiu diferent de l’infart i que ho hagin de continuar fent. La consulta no ha de ser urgent, sinó quan toqui la revisió. Si el metge confirma que està prenent blocadors beta exclusivament per haver tingut un infart i la funció cardíaca és normal, segurament es retirarà el tractament amb blocadors beta», indica el doctor Ibáñez.

La retirada dels blocadors beta serà especialment beneficiosa en els pacients a qui provoquen efectes adversos, com cansament, fatiga o disfunció sexual. «El missatge és que no se suspenguin els blocadors beta en tots els pacients sense consultar-ho amb l’especialista. Cal confirmar l’estat del pacient i, a més, cal tenir en compte que els blocadors beta poden prendre’s per altres indicacions, com la hipertensió arterial o les arrítmies», indica al seu torn Ignacio Fernández Lozano, president de la Societat Espanyola de Cardiologia, en declaracions a Science Media Centre España.