¿Per què ho amagues, Mark?

Em crida l’atenció l’egocentrisme d’algunes plataformes, especialment Twitter (ara X), Instagram i Facebook (o sigui, les grans) que desitgen que passis el màxim temps possible utilitzant-les, però que quan penges un post amb un enllaç, amb l’ajuda del famós algoritme, te’l visibilitzen poc.

El que en el fons ens estan dient és: "D’acord, el teu post el publico, però com estàs convidant els teus seguidors a sortir de casa meva per anar a una plataforma rival, l’ensenyaré poc. Vull que et quedis hores a la meva plataforma". No t’ho diuen, però t’ho demostren. I pregunto: ¿per què no ho adverteixen? I una altra més: ¿per què no cobren? A un euro el post amb enllaç. O a 9’99 euros el mes poses els enllaços que vulguis i no te’ls amago.

Posem per cas que amb Instagram té nassos que quan li dones a un enllaç t’adverteixi en una finestra un text semblant a: "Vostè sortirà de la plataforma, ¿hi està d’acord?". Compte, que ve el llop. I una reflexió sagnant: ¿de veritat el propietari d’una xarxa social creu que nosaltres, els seus usuaris, el seu producte, no tornarem a publicar mai un post a la seva plataforma per convidar els nostres seguidors a veure un contingut que es troba a YouTube o Tik tok?

Notícies relacionades

Sang

L’elegant comiat de Marta Carazo

Pot ser que el senyor Zuckerberg cregui que hem de tenir algun tipus d’exclusiva amb ell per publicar tot el nostre contingut digital a les seves xarxes. Doncs mira maco, no. El món, per fortuna, no només és Facebook, ni Instagram. Per sort existeixen altres solucions digitals. Posaré quatre exemples: jo tinc la meva web professional de la qual n’estic molt content; la meva cosina Olga té el seu blog sobre ganxet (amb molt èxit, per cert); a EL PERIÓDICO bastants companys distribueixen regularment unes newsletters molt interessant, i ja no parlem d’amics i coneguts que pengen contingut regularment a YouTube o a TikTok.

Dels quatre exemples citats sovint recomanem en els nostres perfils un enllaç de Facebook o Instagram als nostres seguidors. Però compte: es mostren encantats de rebre visites quan venen d’altres plataformes. No ho oculten. O sigui, que de mi cap a fora, ¿no?; i de fora cap a mi, ¿sí? Mark, ¿de què vas? No ets el centre del món. Si traslladem el cas a la vida física, ¿algú s’imagina que a l’abandonar un dia a Port Aventura els empleats et posessin mala cara perquè creuen que no hitornaràs? ¿A què no? Mark, pren nota.