¿Per què ho amagues, Mark?

Em crida l’atenció l’egocentrisme d’algunes plataformes, especialment Twitter (ara X), Instagram i Facebook (o sigui, les grans) que desitgen que passis el màxim temps possible utilitzant-les, però que quan penges un post amb un enllaç, amb l’ajuda del famós algoritme, te’l visibilitzen poc.

El que en el fons ens estan dient és: "D’acord, el teu post el publico, però com estàs convidant els teus seguidors a sortir de casa meva per anar a una plataforma rival, l’ensenyaré poc. Vull que et quedis hores a la meva plataforma". No t’ho diuen, però t’ho demostren. I pregunto: ¿per què no ho adverteixen? I una altra més: ¿per què no cobren? A un euro el post amb enllaç. O a 9’99 euros el mes poses els enllaços que vulguis i no te’ls amago.

Posem per cas que amb Instagram té nassos que quan li dones a un enllaç t’adverteixi en una finestra un text semblant a: "Vostè sortirà de la plataforma, ¿hi està d’acord?". Compte, que ve el llop. I una reflexió sagnant: ¿de veritat el propietari d’una xarxa social creu que nosaltres, els seus usuaris, el seu producte, no tornarem a publicar mai un post a la seva plataforma per convidar els nostres seguidors a veure un contingut que es troba a YouTube o Tik tok?

Notícies relacionades

El Mundial de Clubs a la televisió

Sánchez, com Joe Rígoli

Pot ser que el senyor Zuckerberg cregui que hem de tenir algun tipus d’exclusiva amb ell per publicar tot el nostre contingut digital a les seves xarxes. Doncs mira maco, no. El món, per fortuna, no només és Facebook, ni Instagram. Per sort existeixen altres solucions digitals. Posaré quatre exemples: jo tinc la meva web professional de la qual n’estic molt content; la meva cosina Olga té el seu blog sobre ganxet (amb molt èxit, per cert); a EL PERIÓDICO bastants companys distribueixen regularment unes newsletters molt interessant, i ja no parlem d’amics i coneguts que pengen contingut regularment a YouTube o a TikTok.

Dels quatre exemples citats sovint recomanem en els nostres perfils un enllaç de Facebook o Instagram als nostres seguidors. Però compte: es mostren encantats de rebre visites quan venen d’altres plataformes. No ho oculten. O sigui, que de mi cap a fora, ¿no?; i de fora cap a mi, ¿sí? Mark, ¿de què vas? No ets el centre del món. Si traslladem el cas a la vida física, ¿algú s’imagina que a l’abandonar un dia a Port Aventura els empleats et posessin mala cara perquè creuen que no hitornaràs? ¿A què no? Mark, pren nota.