TELEVISIÓ I MAS

‘¿Qué apostamos?’ 2024

Dimecres al matí vaig tenir una mala experiència. Va ser mentre feia el mandra al llit i em vaig entretenir mirant el mòbil. Mal fet. Ho sé. No era la primera vegada i espero que sigui l’última. Sense adonar-me’n vaig veure que m’havia estat 50 minuts mirant el telèfon. Al final només depèn de mi, perquè el que un creu que és entreteniment o "mirar una estoneta Twitter (avui, X) per posar-se al dia" acaba sent una pura injecció de verí al cervell.

Comences sense voler mirant un parell de tuits en anglès –sens dubte patrocinats perquè un no segueix aquests comptes–, després apareixen respostes d’usuaris que s’estan insultant entre ells des de les tres de la matinada, més vídeos de la catàstrofe de la dana en diferents versions i amb diferents marques d’aigua de gent que els ha capturat d’altres plataformes, i més tuits en què la font d’informació és Ràdio Rum-rum.

Però hi ha un moment que el cervell diu: "Prou. Sisplau. Higiene mental. Prou de Twitter. Descansem. No és obligatori mirar-ho tot, aquesta última hora no ha aportat res a la meva vida. ¿A què ve aquest fastigós vici adquirit de prendre un suc de taronja amb una torrada fixant la mirada en una pantalla llegint toxicitat? Només em va servir, hores després, per escriure aquestes línies. I fins aquí, perquè a més vaig comentar aquest episodi amb tres amics de l’ofici i tots tres em van dir: "A mi em passa el mateix". Suposo que en aquests moments convulsos i desgraciats molta gent necessita desfogar-se, encara que sigui amb l’arma de l’insult o acusant l’altre des d’una de les dues Espanyes, per cert cada vegada més destacades.

Notícies relacionades

Finalment trobem la gestió de les ajudes, en les quals s’han sumat youtubers, youtuberes, anònims, pseudoreporters, etcètera. "En l’enquesta que hem penjat a Twitter, dels cinc que us donem com a opció, el poble valencià que comptabilitzi més likes gaudirà de la presència de les nostres excavadores per continuar netejant els carrers". Tot un ¿Qué apostamos? de mal gust en ple 2024. En fi. Ja deuen entendre que tot això em supera i que em sembla una merda ben grossa. Com el poca-solta aquell que per gravar un vídeo es va tacar els pantalons de fang per fer-se l’heroi...

I per acabar: aquell que ajuda de debò, però de debò, no ho comunica. Ho fa de manera anònima i en silenci. Totes les altres coses són buscar o necessitar reconeixement, omplir l’ego i sumar seguidors. O sigui: merda.

Temes:

Televisió i Mas Sumar

Inicia sessió 0 Comentaris

L’elegant comiat de Marta Carazo

Digues-m’ho en un minut