Ras i curt
Mecenatge: quan donar construeix país
Maite Esteve de la Fundació Catalunya Cultura, en el Parlament. /
La cultura sol viure al límit de la insuficiència. Depèn sovint de pressupostos inestables, dels canvis de cicle o de la inèrcia administrativa. Aquesta fragilitat crònica –que també afecta la investigació científica o l’acció social– és impròpia d’una societat madura com l’espanyola, que no pot confiar exclusivament en l’Administració pública per protegir allò que considera valuós. També necessita mecanismes estables que permetin a ciutadans, empreses i fundacions implicar-se en projectes d’interès col·lectiu.
Aquí hi entra el mecenatge, un instrument que convé abordar sense prejudicis ideològics i que permet que la iniciativa privada també contribueixi, de manera ordenada i útil, al bé comú. I si a més el marc fiscal ajuda a incentivar aquest esforç, encara millor.
En aquest context, és una bona notícia que la llei catalana de mecenatge hagi arribat aquesta setmana al Parlament agafada de la mà del PSC, Junts i Esquerra. La proposta pretén establir un curs estable i previsible per a les donacions, amb la introducció d’incentius fiscals que complementen les previstes en la legislació espanyola. Que una reforma com aquesta, impulsada per la Fundació Catalunya Cultura, hagi trobat suports més enllà d’una sola sigla política diu bastant a favor seu.
Notícies relacionadesAmb tot, el valor real de la norma dependrà del text definitiu i, sobretot, de la manera com s’apliqui. Si afavoreix només uns quants o es converteix en una fórmula opaca, haurà perdut el sentit. Però si aconsegueix canalitzar més bé els recursos privats cap a les finalitats col·lectives, serà una reforma útil de veritat. Que se n’avaluï l’impacte cada tres anys i que es creï un consell de mecenatge són unes mesures que apunten en la bona direcció.
Convé remarcar-ho perquè encara hi ha qui veu aquestes iniciatives amb una barreja de sospita i prejudici, com si el mecenatge fos una forma encoberta de privatització de l’interès general. És més aviat al contrari: introdueix una noció oberta i cívica de corresponsabilitat.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
