La informació era una selva

Tres dècades després la informació que ens arriba està distorsionada i sens dubte és molt pitjor que una selva. És clar que trenta anys després han canviat els temps, i per descomptat també ho ha fet TV3. Doncs preguntarem a la gent si creu que La Nostra ha canviat a millor, o a pitjor. La qüestió és molt directa, però també trampa perquè cada resposta estarà impregnada de centenars de matisos.

I no a mitjans, sinó a finals dels 90, recordo haver treballat tres mesos per a Telemadrid fent un programa produït per El Terrat, que era la fotocòpia de l’exitós Malalts de Tele de TV3. El programa es deia Los reyes del mando. Compte amb el repartiment de luxe: Grasset el presentava i feia de Toni Soler (la productora executiva de Telemadrid, ja traspassada, li va arribar a dir: "Xavier, has d’enamorar totes les noies madrilenyes"); la seva parella en la ficció era Marta Cáceres; servidor feia d’Albert Om presentant els "altres límits"... Tot això amb guionistes catalans i dirigit per... Sigfrid Gras, actual director de TV3. Malgrat les expectatives... no va funcionar, la patacada va ser forta i va durar tres mesos. Vam tornar a constatar que la conya catalana és diferent de l’espanyola, però el que vam arribar a riure aquell trimestre no ho oblidaré mai.

Ara, després d’una etapa viscuda amb un Grasset encorbatat, més seriós i compromès amb el país, han tornat ell i la seva essència, sense corbata, feliç i distès, recordant el seu alter ego de Manolo a Catalunya Ràdio, o la seva gran capacitat com a actor de grans clàssics (crec que poc coneguda) i està a la seva salsa.

Notícies relacionades

L'Editorial de Cristina Villanueva: Propòsits sense dreceres

Joe Keery (Djo), el protagonista de ‘Stranger things’ que ha desbancat Taylor Swift a Spotify

Ahir TV3 va estrenar La selva i, tot i que en el fons mai ha marxat, em vaig alegrar que el Grasset hagi tornat, perquè està còmode en un plató que per desgràcia s’aprecia molt apagat i tremendament fosc. Molt. ¡És clar que estava relaxat! Amb una nòmina de cares com Buenafuente, Antoni Bassas, Maria Xinxó, Núria Martínez i la cap del Bar Anna Bertran, la Mercè i la direcció de Xavier Sanjuan.

Fa pocs dies el Grasset deia en aquestes pàgines d’EL PERIÓDICO a la meva admirada Marisa de Dios que a la tarda convenen continguts més amables i simpàtics. Doncs sí. Però amb més llum.