El valor de la cultura televisiva

¿Qui és capaç de fer un producte d’aquest tipus que resulti atractiu i que vagi de la mà d’un patrocinador, en el qual tant la marca comercial com l’emissor quedin contents? És molt difícil. Per això la televisió pública és la que sol ocupar aquest segment. Avui vull destacar dos programes referits a la literatura. Un el presentava Anna Guitart a la desapareguda marca Canal 33, titulat Tot el temps del món. El Nadal passat l’Anna va ser nomenada, amb tot mereixement, nova directora de l’Institut Ramon Llull. I algun any, no sabem quan, tornarà a la tele. Segur. Per la seva banda, Óscar López fa ni més ni menys que 18 anys que presenta el programa sobre literatura anomenat Página 2 a La 2 de TVE, pel qual va rebre un Ondas en l’última edició dels premis. Tots dos transparenten pau a la pantalla.

Notícies relacionades

En sortirem millors

Deu anys del ‘caranchoa’

Estic pensant i no m’equivoco si escric que potser fa més de 25 anys que amb l’Óscar no ens veiem personalment. És més: podria rebobinar la moviola més anys cap enrere, perquè vam coincidir en l’arrencada de quan Ràdio Barcelona va començar a emetre en FM (1989). En una ràpida transició que va portar el seu nom des de Ràdio Tràfic, on emetia en cadena catalana, a la Rambla 126, per passar a dir-se Ràdio Barcelona 2 (RB2) i copresentava amb Mari Carmen Juan (ara a Onda Cero) un magazín de tarda.

En els temps actuals, en què nombrosos humanoides imploren viralitat (aquest fastigós terme que molts necessiten per tenir un reconeixement extern que, això sí, tan sols dura dos dies), l’Óscar ho tindria tremendament fàcil. Només caldria fer als seus convidats, el gran col·lectiu de prestigiosos escriptors, un parell de preguntes portades al límit del sentit comú, tant pel que fa al continent com al contingut. Però ni ell ni el seu programa ho necessiten. Millor així. L’Óscar grava les entrevistes, es postprodueixen, s’emeten i adeu-siau. I com resava la tornada d’aquella coneguda cançó, "tot és als llibres". Sí, tot.