I, al sortir de l’escola, la nena posava en vestit de núvia

A la vista està que la verdor, tot i que pugui ser mutant, es manté. Tema de conversa: el món de les top-model. És el seu. Aquestes quatre dames han sigut –i en certa manera continuen sent– l’expressió més sublim de les supermodels. Judit Mascó va comentar que ella va començar sent encara una nena. Al sortir de l’escola la ficaven en un estudi i li feien fotos per a catàlegs de vestits de núvia. "Més propi hauria sigut fer-me fotos vestida de Primera Comunió", va advertir, però no hi havia acritud en el seu record. Era un camí que calia recórrer per arribar al màxim en la seva professió. Van arribar a l’esplendor en els anys 90.

Notícies relacionades

Reflexions a les fosques

La final

Mascó va tocar el cel amb les mans quan va protagonitzar la portada de Sports Illustrated. En banyador. Instal·lada a la millor suite de l’Hotel Plaza de Nova York, veia per la finestra manifestacions contra Sports Illustrated per la cosificació de la dona. I Sistiaga aprofitava per suggerir-los reflexions amb l’òptica d’avui. ¿Som un instrument de la indústria? ¿Som una cara i un cos? ¿Valem per com de sexis puguem ser? Totes van concloure que llavors no pensaven en això. Ara ho miren d’una altra manera. Cap recorda haver patit abús per part d’algun mascle poderós i prepotent. Però totes han vist situacions lletges que havien de suportar altres companyes. El MeToo en el món fashion de la moda continua sotto voce. Aquestes quatre dames són enormement intel·ligents. M’hauria agradat més conversa amb elles. Deien, mirant el paisatge actual: "Avui la noia maca que no té ofici resulta que és una model. Ser model és una professió. Ser famosa és una altra cosa. I ser influencer, una altra. Tot es barreja".

Passa el mateix a la tele. Hi col·loquen criatures a opinar sota la bandera del periodisme independent, i resulta que són opinants per compte d’altri. Teledirigits per aquest partit, o aquell altre. O per tal grup de pressió o indústria poderosa. Barreja perversa.