La crítica de Monegal: La copla, el cuplet nostrat i la vaselina

És possible que algun pal de paller de la mateixa ‘Corpo’ s’hagi retorçat furiós a l’escoltar a ‘la seva’ que una jove catalana de Guissona adapta fins i tot temes de Rocío Jurado, com la versió tan entretinguda que ens va fer de ‘Viva el pasodoble’, canviant la lletra de Manuel Alejandro per aquest altre vers «Em faré les ungles de gel / i no agafaré la baixa si em cauen el dits», amb una gràcia i un sentit de l’humor formidable. I a sobre, a més, que es declara fan total i absoluta de Raquel Meller, la qual cosa ha hagut de causar un trauma profund. ¡Ah! Hi ha una idea de Catalunya, totalment desorientada i pervertida, que intenta des de fa alguns anys tapar, ignorar, silenciar i negar l’existència de la copla i el cuplet en les arrels musicals catalanes. Menyspreen i amaguen que el primer cuplet autènticament català va néixer a les Garrigues, el 1917, obra de Rossend Llurba i Tost i música de Joan Suñé, titulat ‘La font del Xirineu’. El cantava precisament Raquel Meller, en un català perfectíssim.

Notícies relacionades

¿Què li passa a Telecinco?

Dràcula, ‘mon amour’

El 1996 la versàtil actriu barcelonina Silvia Tortosa va protagonitzar una recopilació de cuplets picants que va editar Divucsa. Dels 14 temes seleccionats a mi em segueix subjugant un de titulat ‘La vaselina’ (que ja cantava La Bella Dorita a El Molino als anys 30) i on una acabada de casar explica, amb notable picardia, que per al viatge de nòvios la seva mama, dama sàvia i previnguda, li ha col·locat a la maleta un bon carregament de vaselina. ¡Ah! És molt actual aquest cuplet. Ara mateix a TV-3, quan expliquen el que està passant amb el processament de Laura Borràs, també unten la informació amb molta vaselina.

Tornant a ‘La gran vetllada’, l’aparició de Glòria Ribera col·locant, amb molta gràcia, la copla i el cuplet a TV-3, em sembla una recuperació fonamental de la història de veritat, i no de la història inventada que alguns pretenen que ha ocorregut.