Tu i jo som tres

La crítica de Monegal: Els monstres d’Iker Jiménez

La crítica de Monegal: Els monstres d’Iker Jiménez
1
Es llegeix en minuts
Ferran Monegal
Ferran Monegal

Crític de televisió

ver +

Prem l’accelerador, i derrapa, Iker Jiménez buscant atrapar audiència per al seu ‘Cuarto milenio’ (Cuatro).

Aquesta setmana s’ha fet construir un monstre a base de cartoné, porexpan i paper maixé (videofoto adjunta, el monstre és el del centre), i l’ha plantat al mig del plató perquè ens horroritzem.

¡Ah! L’Iker sap que l’horror és un esquer: com més atroç, més ens quedem enganxats la tele. En realitat el que ha fet aquesta vegada és comprar-se l’edició facsímil, traduïda, que Siruela va editar el 1993 sobre l’estudi de malformacions neonatals i ‘altres aberracions de la naturalesa’, del cirurgià francès del segle XVI Ambroise Paré, i d’aquest llibre, ple de dibuixets deformes, s’ha aturat en el que apareix a la pàgina 44: una nena datada el 1562, a Villefranche-du-Queyran, que va néixer sense cap. Amb la inestimable ajuda del doctor Cabrera, ens anava ensenyant l’Iker, amb delectació, les aberracions corporals d’aquella figura que feien pivotar sobre peanya, perquè la veiéssim bé. Orelles enganxades a les espatlles; dos cordons umbilicals, un sobresortint de l’esquena, l’altre penjant de l’abdomen; sense cap, ni crani, ni cervell, ni cerebel...

Naturalment aquesta criatura va néixer morta. I tot i que Paré no registra dimensions deuria mesurar, a tot estirar, 20 centímetres, ja que no tenia ni cap. Però l’Iker ens ha volgut donar un plus perquè l’espectacle fos més impactant i complet. S’ha fet construir una rèplica del nounat mort, però a mida adulta, metre cinquanta o seixanta, com si hagués viscut tranquil·lament 20 o 30 anys sense cap ni cervell. I ens l’ha col·locat allà, dempeus, per realitzar el xou macabre donant voltes.

És una manera de fer televisió molt cafre, francament. I sobretot molt tramposa. Als instituts anatomicoforenses es guarden, en flascons de formol, criatures que neixen mortes amb malformacions horroroses.

Notícies relacionades

Són per a estudis clínics exclusivament. A París, anys enrere, es permetia als turistes visitar, previ pagament d’entrada, la col·lecció d’aberracions del doctor Guillaume Dupuytren, al costat del campus de La Sorbonne. Amb bon criteri va ser tancat al públic de forma permanent. Està reservat als estudiants i classe mèdica.

Aquests turistes àvids de truculències tenen, això sí, un consol: visitar la parada de monstres d’Iker Jiménez.

Temes:

Cuatro