La crítica de Monegal: Babuixka Z, la vellesa com a propaganda

I ens ha mostrat la imatge que enfoquen contínuament les cadenes de televisió controlades per Putin, de la qual a més s’han imprès grans cartells que s’han enganxat en parets i tàpies per tot Moscou i Sant Petersburg: és l’estampa d’una àvia, pel que sembla ucraïnesa prorussa del Donbass, fent onejar una bandera de l’antiga URSS. Aquesta Babuixka Z, que així l’ha batejat el Kremlin, és un instrument propagandístic molt més penetrant que els missatges apocalíptics d’un presentador de televisió davant la càmera reclamant l’«esterilització massiva dels ucraïnesos».

Notícies relacionades

Nazario

Dissabte nit amb Eurovisió

Hi ha un text clàssic, del sociòleg Gustave Le Bon, ‘Psicología de las masas’ (reeditada el 2014 per Editorial Morata), on es descriu que bé que funciona el factor emocional quan s’utilitza per manipular les masses. Una àvia, humil, fràgil, solitària, col·locada en algun lloc devastat i agitant una bandera amb les mans, aconsegueix un impacte en l’ànima dels televidents senzillament colossal. Amb nens també funciona molt bé aquesta tècnica de penetració en les masses. El 1937, el llavors cap del Comissariat de Propaganda de la Generalitat de Catalunya, Jaume Miravitlles, va fer crear la figureta d’un nen amb bandera i el puny aixecat que es va dir El més petit de tots. Es va instituir com a símbol de la lluita antifeixista del catalanisme popular. Va tenir un èxit extraordinari. Costava tres pessetes. Se’n van vendre milers d’exemplars. Tenia a més una particularitat: la bandera era intercanviable, a gust del comprador. Podia ser amb la senyera, l’anarquista vermell-i-negra, la comunista, la republicana...

¡Ah! Si aquesta Babuixka tingués la bandera intercanviable es podria utilitzar, indistintament, com a prorussa o proucraïnesa. L’impacte emocional seria idèntic en l’audiència de les cadenes dels dos costats. ¡Ah! Les banderes, aquests trossos de roba pintats.