Tu i jo som tres

La crítica de Monegal: Tots al zoo, hi ha negrets amb plats a la boca

Aquesta manera de mirar que de vegades té la tele. Aquesta manera d’acostar-se als que són diferents. Aquestes ‘tournées’ televisives, safaris a la caça de la criatura que ens sembla impactant i pintoresca. Aquest ús de la càmera com si fos una escopeta. Estic parlant de la nova temporada de ‘Planeta Calleja’ (Cuatro) que ha començat amb Jesús Calleja emportant-se l’actor Santi Millán a fer un ‘tour’ per Etiòpia. «Et portaré a veure els mursi, una de les tribus més violentes» li va dir en to colpidor. I a l’arribar, va ressaltar Calleja que aquests etíops, quan s’enemisten amb una ‘tribu’ veïna, es maten entre ells. Home, ben mirat, no és res d’excepcional.

Nosaltres, els civilitzats del primer món occidental, fa segles que també ho fem. Circulant pel poblat la càmera es va aturar en el personal. Li van cridar l’atenció a Calleja les dents. Els feien obrir la boca. «¿Per què els falta una dent de baix?», es preguntava intrigat, mentre ens oferien primers plans de les seves boques.

¡Ah! Jo he vist a la interessant fira del bestiar de la localitat de Dolores (Alacant), fer el mateix amb les mules i els cavalls que estan a la venda. Però el que més va subjugar Calleja van ser les dones que portaven un plat inserit al llavi inferior, aquesta modalitat de pírcing que els mursi practiquen des de molt abans que s’inventés aquesta paraula i es posés de moda.

La càmera anava trepant la jove del plat a la boca, taxidermitzant visualment el moment, i a mi em va recordar aquelles fotos de les grans capitals d’Europa quan muntaven carpes plenes d’indígenes que els ciutadans visitaven com qui visita un zoo. O els dissecaven, com ‘El negre del museu Darder’ de Banyoles, avui afortunadament retirat de la vitrina expositora i enterrat a l’Àfrica, tot i que hi ha qui assegura que en un país equivocat.

Notícies relacionades

Em dol aquest article que estic escrivint perquè Jesús Calleja no és un depredador, ni un caçador de persones. Sempre he celebrat els seus viatges, el seu respecte humà, i la seva impecable divulgació dels paisatges i la naturalesa del planeta.

Aquesta vegada no obstant –i estic segur que sense pretendre-ho– aquesta manera de mirar ‘els indígenes’ m’ha semblat devastadora. El programa mirava el poble mursi exactament igual que després va mirar els pelicans rosats dels llacs del Gran Rift, i els hipopòtams. I d’això és del que em queixo.

Temes:

Cuatro Jesús Calleja

Inicia sessió 0 Comentaris

L'Editorial de Cristina Villanueva: Any nou, les mateixes pors

La BBC i Winston Churchill