Tu i jo som tres
La crítica de Monegal: Tots al zoo, hi ha negrets amb plats a la boca
Aquesta manera de mirar que de vegades té la tele. Aquesta manera d’acostar-se als que són diferents. Aquestes ‘tournées’ televisives, safaris a la caça de la criatura que ens sembla impactant i pintoresca. Aquest ús de la càmera com si fos una escopeta. Estic parlant de la nova temporada de ‘Planeta Calleja’ (Cuatro) que ha començat amb Jesús Calleja emportant-se l’actor Santi Millán a fer un ‘tour’ per Etiòpia. «Et portaré a veure els mursi, una de les tribus més violentes» li va dir en to colpidor. I a l’arribar, va ressaltar Calleja que aquests etíops, quan s’enemisten amb una ‘tribu’ veïna, es maten entre ells. Home, ben mirat, no és res d’excepcional.
Nosaltres, els civilitzats del primer món occidental, fa segles que també ho fem. Circulant pel poblat la càmera es va aturar en el personal. Li van cridar l’atenció a Calleja les dents. Els feien obrir la boca. «¿Per què els falta una dent de baix?», es preguntava intrigat, mentre ens oferien primers plans de les seves boques.
¡Ah! Jo he vist a la interessant fira del bestiar de la localitat de Dolores (Alacant), fer el mateix amb les mules i els cavalls que estan a la venda. Però el que més va subjugar Calleja van ser les dones que portaven un plat inserit al llavi inferior, aquesta modalitat de pírcing que els mursi practiquen des de molt abans que s’inventés aquesta paraula i es posés de moda.
La càmera anava trepant la jove del plat a la boca, taxidermitzant visualment el moment, i a mi em va recordar aquelles fotos de les grans capitals d’Europa quan muntaven carpes plenes d’indígenes que els ciutadans visitaven com qui visita un zoo. O els dissecaven, com ‘El negre del museu Darder’ de Banyoles, avui afortunadament retirat de la vitrina expositora i enterrat a l’Àfrica, tot i que hi ha qui assegura que en un país equivocat.
Em dol aquest article que estic escrivint perquè Jesús Calleja no és un depredador, ni un caçador de persones. Sempre he celebrat els seus viatges, el seu respecte humà, i la seva impecable divulgació dels paisatges i la naturalesa del planeta.
Aquesta vegada no obstant –i estic segur que sense pretendre-ho– aquesta manera de mirar ‘els indígenes’ m’ha semblat devastadora. El programa mirava el poble mursi exactament igual que després va mirar els pelicans rosats dels llacs del Gran Rift, i els hipopòtams. I d’això és del que em queixo.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- Evolució demogràfica Un de cada tres espanyols tindrà més de 65 anys el 2070
- Sánchez reduirà per llei les hores lectives del professorat
- Assaig clínic en fase 3 Vall d’Hebron desenvolupa un nou fàrmac contra l’obesitat: l’Orforglipron, una alternativa «més còmoda» que Ozempic i Wegovy
- Urbanisme i educació Més de la meitat de les escoles de la metròpolis de Barcelona conviuen amb entorns «crítics» per a la salut dels nens
- Visita d’Estat Carles III desplega tota la pompa per afalagar Trump
- Natalia de Santiago, experta en finances: "A Espanya hi ha moltíssima aversió al risc, gent poruga que els ho transmet als seus fills"
- Cas Koldo El jutge manté pres Santos Cerdán tot i que avança que sortirà abans de complir sis mesos a la presó
- Tribunals Sandro Rosell davant la jutge del cas Negreira: «amb 250 euros per informe com podem comprar àrbitres»
- Urbanisme i educació Més de la meitat de les escoles de la metròpolis de Barcelona conviuen amb entorns «crítics» per a la salut dels nens
- Noves inversions La modernització dels aeroports catalans: més espai a la pista i millors accessos