La millor sèrie espanyola per a ‘Variety’

Ana Rujas: «‘Cardo’ recull el dolor de moltes persones»

‘Variety’ va triar la ficció d’Atresplayer Premium com la tercera millor sèrie internacional del 2021

Ana Rujas: «‘Cardo’ recull el dolor de moltes persones»
5
Es llegeix en minuts
Marisa de Dios
Marisa de Dios

Periodista

Especialista en sèries i programes de televisió

Ubicada/t a Barcelona

ver +

«El que han unit els Javis, que no ho separi l’home,» podrien dir els fans de ‘Cardo’, la sèrie de la plataforma Atresplayer Premium produïda per Javier Calvo i Javier Ambrossi. Tots dos creadors i directors van tenir clar que l’actriu Ana Rujas (‘90-60-90, diario secreto de una adolescente’, ‘Punta Escarlata’, ‘Arrayán’) i la directora Claudia Costafreda (‘Veneno’) farien un gran duo per crear una ficció que retratés els drames i excessos d’una generació com la seva, la dels joves nascuts als 90 que han arribat ara a la trentena. La revista ‘Variety’, un dels referents de la indústria audiovisual al món, l’ha elegit la tercera millor sèrie internacional (és a dir, no nord-americana) del 2021, només darrere d’‘El juego del calamar’ (Netflix) i ‘Condena’ (drama carcerari de la BBC disponible a Movistar+). El seu èxit li ha valgut que ja tingui confirmada una segona temporada.

La María, el personatge d’Ana Rujas, és una noia sense rumb, amb feines i relacions inestables, amb addiccions i un gran buit existencial, que s’enfonsa més al sot després d’un desafortunat accident. ¿Per què van voler furgar en temes tan foscos?

Claudia Costafreda: És una necessitat que teníem les dues com a creadores, i que oloràvem que també tenia el nostre entorn, per expressar aquest buit. Crec que ‘Cardo’ parla de moltes coses que no només ens importen a nosaltres, sinó a molta gent.

Ana Rujas: Jo aquest buit l’he sentit molt profundament en algun moment de la meva carrera. ‘Cardo’ recull el dolor de moltes persones i, per mi, mostrar-lo era una funció molt important d’aquesta sèrie.

No és una sèrie autobiogràfica, ¿però té vivències personals? Perquè la protagonista, la María, és també actriu, com la mateixa Ana Rujas.

Ana Rujas: És clar que en el personatge hi ha moltes coses de la Claudia i meves. El ‘background’ de la María s’assembla a alguna cosa que té a veure amb mi, però de la Claudia també n’hi ha mil coses.

Claudia Costafreda: A la María hi hem abocat moltes coses nostres, però també dels nostres amics, del nostre entorn. Inclou moltes coses que a nosaltres ens interessava explicar. Però no només a través de la María, sinó de tots els personatges.

¿Per què van decidir introduir el tema dels abusos a la sèrie? Perquè no només apareix en l’escena de la María amb moto, sinó que hi ha referències a la seva adolescència i als seus inicis com a actriu, tot i que no es vegi res en concret a les imatges.

Ana Rujas: No és que es tracti l’abús, sinó que aquest passa per un cúmul de vivències que la María experimenta des de petita. I això és fruit del sistema, de la necessitat que té ella mateixa que la vegin. Així que no es tractava de retratar un abús en concret, sinó l’abús en general en què la societat ens posa des de petites. En aquest cas veiem com ella, des de jove i sense poder triar gaire, acaba prenent decisions per ser el que el món espera d’ella.

Claudia Costafreda: També crec que moltes vegades les dones que han patit abusos ni tan sols s’adonen que els han patit perquè no han tingut una educació en aquest sentit. Això les porta fins i tot a dubtar de si mateixes. Visibilitzar tot això és molt important perquè no es repeteixin aquest tipus de dinàmiques.

¿Consideren que ‘Cardo’ és un retrat de la seva generació?

Ana Rujas: Inevitablement és un retrat generacional perquè la Claudia i jo som dues persones pròximes als 30. Però al final el buit i el dolor és una cosa que coneix tothom i que no té a veure amb una generació, sinó amb uns sentiments. A ‘Cardo’ hi ha personatges que no troben el seu lloc i això també passa a la vida real, on hi ha moltes persones que no troben la seva comesa en aquest moment en què és tan important saber per a què ets aquí, què és el que vols, què necessites. La María està en aquest moment i per això crec que molta gent es va sentir identificada amb ella.

«Hem d’avançar i normalitzar els cossos, els genitals, el sexe»

La sèrie és molt explícita en les escenes de sexe, amb algun nu integral d’Ana, i al mostrar el tema de la drogoaddicció. ¿Això també la fa diferent, volien que fos una de les seves característiques?

Claudia Costafreda: Estem compromeses amb la forma que creiem millor per explicar la veritat, de ser honestes, així que amb el sexe i les drogues era absurd censurar. L’Ana i jo no som d’aquelles persones que posaran un personatge al llit i li taparan el mugró. Hem d’avançar i normalitzar els cossos, els genitals, el sexe. Ensenyar-ho no cal que sigui obscè o que estigui fora de lloc, sinó que és una realitat.

Notícies relacionades

A la sèrie hi ha també moltes referències a la religió i a la fe, que van brollant al llarg dels capítols: estampetes, processons i fins i tot una escena que és gairebé com el quadro d’una mare de Déu. ¿Tan religioses són?

Ana Rujas: A mi el tema religiós sempre m’ha portat a una cosa molt espiritual. És una cosa amb què hem crescut la Claudia i jo, i Espanya sencera. Jo en la meva vida he experimentat allò de trobar-me en un moment de poca esperança i de fe en un mateix i és una cosa que em connectava molt amb el personatge. Anem anant amb la María i amb aquella mare de Déu, que es diuen igual, i comencem a recuperar una mica l’esperança. I després hi ha el sentit de la culpa, tots aquells valors cristians que tenim a dins, el bé i el mal. La sèrie recull tota aquesta simbologia.