Tu i jo som tres
La crítica de Monegal: ‘La Marató’, el cervell, i Verónica
Sempre els surt una festa rodona. I això s’ha de ressaltar i elogiar sense restar-li gens ni mica de mèrit. ‘La Marató’ de TV-3 és una experimentada idea (30 anys els contemplen) que aconsegueix una filigrana perfecta: fon la sensibilitat amb l’esperit altruista de les donacions, l’embolica en un impecable format de gran espectacle, i el conjunt retroalimenta la potència de la cadena.
Estic d’acord amb el que va dir Núria Llorach, presidenta en funcions, per mandat caducat, de la CCMA: «Es demostra que tenim un país que ‘estima TV-3’». Sí, senyora. Només una matisació: almenys a mig país l’actual TV-3 li dol, i només es pot sentir dolor per allò que es vol.
‘La Marató’ ha abordat aquest any les malalties de la ment. ¡Ah! El cervell és l’òrgan més desconegut, i més complex, del nostre cos.
Els testimonis que s’han succeït durant tota la jornada han sigut colpidors. En un moment donat de la nit, quan parlaven de la depressió, una de les presentadores va citar fugaçment el cas de Verónica Forqué. Sí, a la tele, en la majoria de cadenes, he vist que fa una setmana que especulen sobre la seva mort. I rius de tinta en paral·lel en la premsa.
En la majoria de casos ha sigut necròfil xafarderia. Tertulians transformats sobre la marxa en falsos psiquiatres de plató han conclòs que l’actriu s’ha suïcidat perquè tenia el cervell malalt. Trastorn mental. Depressió. Seria convenient que els psiquiatres de veritat surtin i adverteixin tant xerraire que hi ha estudis mèdics molt seriosos sobre el ‘Rational suicide’ (Suïcidi racional).
De la mateixa manera que existeix la voluntat de viure, existeix la voluntat de morir. La llibertat també és això. De la part espectacular i molt entretinguda de ‘La Marató’, voldria ressaltar el xou d’Ana Boadas i Toni Cruanyes. El seu recorregut pels musicals ‘Billy Elliot’, ‘Cantando bajo la lluvia’ i ‘Adéu Arturo’, incrustats els dos en les seves coreografies, ha sigut un imaginatiu i simpàtic moment.
Notícies relacionadesL’Antonio Machínde Tiana, o sigui Josep Cuní movent les maraques i el cul, també és un clàssic que ens ha fet disfrutar enormement. Han convidat Susana Griso, gravada un moment, i li han assignat la introducció de Miguel Ríos. O sigui, com que ella és a Antena 3, que presenti als col·laboradors estrangers que venen de fora. Ja és això.
.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- INVESTIGACIÓ Un regidor del PP a Esplugues va colar com a despeses del partit factures pròpies
- Chery inicia el desembarcament xinès en el motor espanyol
- LES SEQÜELES DE L’ELIMINACIÓ EUROPEA Tensió al vestidor del Barça
- Vine a escalar i queda't a dormir
- Seguretat Social Espanya haurà d’ajustar les pensions en 12.000 milions
- Al minut Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions
- Salaris ¿Quant guanya un inspector d’Hisenda a Espanya?
- CELEBRACIONS ¿Quan és el Dia de la Mare 2020? Dates de tots els països
- Seguretat Social Arriba el juny: bon mes per a aquests jubilats que cobraran 6.000 euros
- PROGRAMACIÓ Set noves produccions en la temporada del Liceu