Tu i jo som tres
La crítica de Monegal: ‘La Marató’, el cervell, i Verónica

Sempre els surt una festa rodona. I això s’ha de ressaltar i elogiar sense restar-li gens ni mica de mèrit. ‘La Marató’ de TV-3 és una experimentada idea (30 anys els contemplen) que aconsegueix una filigrana perfecta: fon la sensibilitat amb l’esperit altruista de les donacions, l’embolica en un impecable format de gran espectacle, i el conjunt retroalimenta la potència de la cadena.
Estic d’acord amb el que va dir Núria Llorach, presidenta en funcions, per mandat caducat, de la CCMA: «Es demostra que tenim un país que ‘estima TV-3’». Sí, senyora. Només una matisació: almenys a mig país l’actual TV-3 li dol, i només es pot sentir dolor per allò que es vol.
‘La Marató’ ha abordat aquest any les malalties de la ment. ¡Ah! El cervell és l’òrgan més desconegut, i més complex, del nostre cos.
Els testimonis que s’han succeït durant tota la jornada han sigut colpidors. En un moment donat de la nit, quan parlaven de la depressió, una de les presentadores va citar fugaçment el cas de Verónica Forqué. Sí, a la tele, en la majoria de cadenes, he vist que fa una setmana que especulen sobre la seva mort. I rius de tinta en paral·lel en la premsa.
En la majoria de casos ha sigut necròfil xafarderia. Tertulians transformats sobre la marxa en falsos psiquiatres de plató han conclòs que l’actriu s’ha suïcidat perquè tenia el cervell malalt. Trastorn mental. Depressió. Seria convenient que els psiquiatres de veritat surtin i adverteixin tant xerraire que hi ha estudis mèdics molt seriosos sobre el ‘Rational suicide’ (Suïcidi racional).
De la mateixa manera que existeix la voluntat de viure, existeix la voluntat de morir. La llibertat també és això. De la part espectacular i molt entretinguda de ‘La Marató’, voldria ressaltar el xou d’Ana Boadas i Toni Cruanyes. El seu recorregut pels musicals ‘Billy Elliot’, ‘Cantando bajo la lluvia’ i ‘Adéu Arturo’, incrustats els dos en les seves coreografies, ha sigut un imaginatiu i simpàtic moment.
Notícies relacionadesL’Antonio Machínde Tiana, o sigui Josep Cuní movent les maraques i el cul, també és un clàssic que ens ha fet disfrutar enormement. Han convidat Susana Griso, gravada un moment, i li han assignat la introducció de Miguel Ríos. O sigui, com que ella és a Antena 3, que presenti als col·laboradors estrangers que venen de fora. Ja és això.
.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- Catalunya redueix la burocràcia per treballar als boscos
- Revolució en la mobilitat Els llums V16 permetran avisar dels incidents de trànsit en temps real
- El conflicte del Pròxim Orient La manifestació propalestina de BCN acaba en aldarulls
- Urbanisme Les obres a l’interior de l’estació de Sants desorienten els viatgers
- Compte enrere en el sector bancari El mercat augura que el BBVA es quedarà entre el 30% i el 50% en l’opa
- Estudiants L’agitador Vito Quiles fa una breu aparició a la UAB en un matí marcat per la tensió i les càrregues policials
- ART Aquesta és l’obra de Picasso que ha desaparegut en un viatge de Madrid a Granada per ser exposada: valorada en 600.000 euros
- Política Junts i el PSOE es van reunir dilluns després del ‘no’ d’Illa al referèndum
- Cribratge de càncer de mama El País Valencià no va trucar a 90.000 dones que s’haurien d’haver fet una mamografia el 2024
- INFORME Perfil de les addiccions: l’alcohol és la substància més consumida entre les dones, seguida de la cocaïna