Narcotràfic i violència

No obstant, seria un error interpretar aquests fets com una realitat exclusivament barcelonina. El que ha passat s’ha de situar en un context més ampli d’expansió del narcotràfic a Europa. Ciutats com Brussel·les, Estocolm, Marsella o Amsterdam afronten des de fa anys problemes similars perquè el creixement del mercat europeu de drogues, especialment de la cocaïna, ha afavorit la implantació de xarxes criminals transnacionals en ports i àrees metropolitanes estratègiques de tot el continent.

Catalunya presenta a més una particularitat vinculada a la consolidació de la producció i distribució de marihuana a gran escala. A la qual cosa se suma la percepció, compartida per diversos responsables policials, que el marc sancionador espanyol resulta menys exigent que el d’altres països europeus, especialment pel que fa al cultiu i tràfic de cànnabis a gran escala. La combinació dels dos factors ha contribuït al desenvolupament d’una activitat que constitueix una important font d’ingressos per a organitzacions criminals nacionals i internacionals. Com han assenyalat els Mossos d’Esquadra, l’expansió d’aquest mercat ha anat acompanyada d’una inèdita fins ara presència d’armes de foc, de la violència associada a la protecció de plantacions, de narcoassalts i d’algunes disputes entre grups rivals, així com d’altres problemes relacionats amb el frau elèctric i els incendis provocats per connexions irregulars.

Per això, les propostes plantejades pel Departament d’Interior per endurir les penes associades al tràfic de drogues i a la tinença il·lícita d’armes de foc mereixen ser tingudes en consideració. I tot i que el problema no pot abordar-se des d’una lògica exclusivament punitiva, resulta raonable preguntar-se si la regulació vigent ofereix una resposta equiparable a la d’altres països europeus i disposa d’instruments adequats per fer front a una activitat criminal cada vegada més complexa.

No obstant, el narcotràfic no es pot entendre únicament des de la perspectiva de l’oferta i la seva persecució penal. Espanya se situa entre els països europeus amb més nivells de consum de cocaïna i presenta un consum de cànnabis superior a la mitjana europea. Una demanda que constitueix la base econòmica de les organitzacions criminals i afavoreix dinàmiques de violència, així com altres activitats delictives inclosa la corrupció. En conseqüència, mentre persisteixin aquests nivells de consum, l’acció policial i judicial continuarà sent necessària, però insuficient per si sola. La lluita contra el narcotràfic exigeix, per tant, no només l’actuació de les institucions, sinó també més consciència social i individual sobre les conseqüències col·lectives associades al consum de drogues.