De Shakira a Manu Sánchez

Per desgràcia ens estem acostumant que una actuació musical sigui la base de l’obertura d’una gran competició esportiva i crec que es tracta d’un error històric. Convertir la cerimònia d’un gran esdeveniment en una retransmissió d’un karaoke amb molts músics en constant moviment i fent playback aporta el mateix que una bossa de pipes al banc central europeu: res. La ciutat de Barcelona, sense anar més lluny, pot donar exemples universals que cal prendre’s bastant més seriosament una cerimònia d’obertura.

Malgrat tot, l’audiència del xou de Shakira inaugurant el Mundial va duplicar la del porto-riqueny Bad Bunny, quan va capitanejar el seu xou a la Superbowl del mes de febrer passat. Més de mil milions d’espectadors per a la primera, davant 600 milions per a l’espectacle del segon. I sense ser gran cosa ni una ni l’altra, almenys en la primera vam escoltar música. Una altra cosa és que la protagonista fos Shakira, o Lydia Lozano amb perruca. Ja els adverteixo que m’importa un rave la qüestió, però al·lucino amb els centenars d’opinadors i aspirants a participar en CSI sobre aquest tema.

Notícies relacionades

"Upside down"

L’F1, a TV3 i Telecinco

I després d’aquest partit inaugural li va arribar el torn al còmic Manu Sánchez, que va estrenar un programa a La 1 titulat El perro andaluz. Per començar va estar ben col·locat al començar a les onze de la nit i em va semblar un encert que el programa s’emetés des de Sevilla, després de diverses dècades amb continguts generats a Madrid i Barcelona.

Em van agradar alguns apunts del monòleg inicial en què va transparentar el seu drama personal que apuntava al càncer que ha patit els últims mesos i que per sort ha superat: "Ara puc explicar-te que estar viu és l’hòstia i que si no hi ha vida després de la mort, puc jurar-vos que hi ha vida abans de la mort". Enhorabona i felicitats, però recordem que la sanitat pública no és ni patrimoni ni un invent del PSOE, sinó de l’Estat. Tan sols falta que en successius monòlegs eviti esmentar el terme "fatxa" i li regali publicitat gratuïta als integristes tal com va passar aquell primer dia, i ja tindrem un programa a punt de caramel.