Omar Montes: «No soc el millor exemple per als joves»

Omar Montes va ser l’any passat l’artista espanyol més escoltat a Spotify gràcies a èxits com ‘Alocao’, amb la seva fusió de flamenc i música urbana. Però a molts, més que la seva música, els sonarà la seva cara, després d’haver sigut nòvio de Chabelita Pantoja i haver participat en productes de la factoria Mediaset com ‘Mujeres, hombres y viceversa’, ‘Gran hermano VIP 2018’ i ‘Supervivientes 2019’, on es va proclamar guanyador. Aquest divendres, Amazon Prime Video el corona a ‘El principito es Omar Montes’, una docusèrie en què el pròxim jutge d’‘Idol kids’ repassa la seva vida a l’humil barri madrileny de Pan Bendito i el seu enlairament artístic, acompanyat dels que han estat al seu costat en la seva meteòrica carrera.

Té 33 anys i ja ha publicat el seu llibre de memòries i ara estrena docusèrie sobre la seva vida. ¿No va massa ràpid?

El que passa és que els meus anys són anys canins, un compta per set. Per això, tot i que soc de poca edat, he viscut moltes coses que es poden explicar i que m’agradaria que la gent les vegi perquè no els passi el mateix.

Es queixa que, en els seus inicis, no el van ajudar altres artistes consagrats com Alejandro Sanz i David Bisbal. ¿Creu que en la indústria musical espanyola hi hauria d’haver més companyerisme, com passa a Llatinoamèrica?

A Llatinoamèrica s’ajuden entre tots. Veus que treu una cançó Daddy Yankee i als dos mesos tens el ‘remix’ amb Ozuna, Farruko i Becki G. I aquí quan un treu el tema no fa el ‘remix’ ni Déu. Però aquí hi soc jo per canviar això. Des de l’any passat faig ‘remix’ amb artistes que estan emergint que a mi m’agraden, i que tot i que no tenien gaires números s’estan posant al lloc on haurien d'estar. Perquè hi ha molt talent i gent molt bona al carrer, però si no els dones un altaveu, es queden allà.

¿Creu que la seva participació en els ‘realities’ de Telecinco li ha tret credibilitat com a artista? Perquè hi ha gent que el coneix per ‘Supervivientes’, però no per la seva música. ¿Això el perjudica?

No em perjudica, perquè al final depèn de com li caiguis a la gent. Et pot perjudicar si ets un tio estrany, però si ets una persona normal com ells, igual es poden sentir fins i tot identificats, com ha sigut en el meu cas, i que et vagi bé la cosa.

En la docusèrie es reuneix amb un grup de nois per conscienciar sobre el ‘bullying’, que vostè va patir durant la seva adolescència. ¿Vol ser un exemple per als joves?

No, tampoc soc el millor exemple per als joves perquè he tingut una vida complicada. Es diu: tu fes el que jo et digui, però no facis el que jo faci. Si tu fas cas al que jo et dic al documental està bé, però si vius la meva vida... És que m’han tocat viure coses que no les desitjo que les visqui cap altre nen. Tot i que quant a persona que s’ha superat venint del no-res i ha assolit el seu somni i ha tret de fregar escales la seva mare, per exemple, allà sí.

Es vanagloria d’haver arribat a l’èxit sense renunciar a cantar amb la gent del seu barri. ¿És del que més orgullós se sent?

Del que em sento més orgullós és que no passem gana cap de nosaltres i que tinguem diners per poder anar al cine. Coses que aparentment semblen tontes però que a mi, com que no les tenia, em molen. Això de ser el número u, al final, és una conseqüència de quan fas les coses bé, però a mi el que més em gratifica és poder arribar a casa de la meva àvia i dir: vinga, anem-nos-en tots al cine. Les altres coses són efímeres, avui ets el número u i demà un zero.

¿Quin és el secret per convertir-se en l’artista més escoltat?

Que no se’t vegi afamat. Mai he buscat ser el més escoltat. Ho soc com a conseqüència, però no llogo una vil·la i convido tota la gent de la faràndula perquè després ells em recolzin i m’estimin. Si faig una festa convido els xavals del meu barri, que són els meus amics, fem una cançó, i si som número u doncs feliços, i si no, també. Aquí està la clau de l’èxit, ser tu en tot moment. No me n’he anat a viure a La Moraleja. Jo segueixo a la meva mateixa casa, ajuntant-me amb els amics de sempre i no he canviat res, continuo anant als concerts amb la mateixa gent, tinc contractats els xavals del meu barri... Tampoc és que jo canti de l’hòstia, així que és qüestió de ser un mateix i tractar bé la gent.

I té el seu fill i la seva àvia, que són el seu filtre per detectar si les seves cançons seran un ‘hit’.

Jo faig la cançó i els la poso a la meva àvia i al meu fill. Quan veig que ells mouen el cap i hi ha bona ‘vibra’, és que tindrà èxit. La ballen i es passen dies escoltant-la a casa. Però si veig que no passa el filtre, és que no enganxarà. De vegades sí que passa el filtre del meu fill, però el de la meva àvia no. Llavors recorro al meu criteri o pujo una història a Instagram i pregunto.

Aviat el veurem en diversos projectes: com a entrevistador a Cuatro, com a assessor a ‘La voz senior’, de concursant a ‘El desafío’ i jurat a ‘Idol kids’, on agafa el relleu de la seva exsogra, Isabel Pantoja, amb qui es va avenir molt a ‘Supervivientes’. ¿Hi ha hagut alguna reacció per la seva part sabent que la substituiria en el concurs?

M’ha felicitat i m’ha dit que està molt contenta i feliç pel nou projecte.

Notícies relacionades

«Si volen guerra, ¡jo, ni un pas enrere!»

L’harakiri inconclús de la senyora Mariko

¿Li ha donat algun consell per tractar amb els nens?

Sí, algun petit consell m’ha donat, però és que no vull revelar gaires coses, perquè ve aviat i és millor esperar que ho vegeu. Els nens són el que més m’agrada del món, tant com els animals.