La Cambra de Barcelona situa la C-55 desdoblada i el tren transversal com a eines clau de país

Però també, de l’àrea central, l’ampliació de la C-16 de Berga fins a Bagà, de la mateixa manera que l’A2 entre Igualada i Martorell i la millora de l’Eix Pirinenc. I, en l’àmbit ferroviari, la millora i culminació del Pla de Rodalies (que afecta tant la línia del Bages, com la de la Cerdanya) i el ressuscitat tren transversal formen part d’aquest mapa d’elements essencials per a la mobilitat que es recullen en un informe de l’entitat cameral. El primer elaborat per l’Observatori d’Infraestructures i que, com a dada general, xifra en 53.800 milions la inversió necessària en infraestructures a Catalunya fins a 2043.

El treball parteix de la base del que considera un evident dèficit d’inversió persistent, sobretot estatal, i emmarca la situació actual en «una planificació insuficient i una gestió deficient de les infraestructures», que exemplifica principalment en la crisi que encara avui, i des de mitjan gener, s’arrossega al conjunt de la xarxa de Rodalies de Renfe, i que està afectant el trànsit de trens també a les línies R4 i R3.

Analitzat detalladament aquest dèficit, l’informe de la Cambra de Barcelona determina sis àmbits d’actuació i els projectes (a banda de carreteres i trens, els aeroportuaris, portuaris, logístics i de gestió de l’aigua) necessaris per a cadascun d’aquests. I encara destina un capítol específic al que anomena «proposta d’actuacions prioritàries».

És en aquest apartat, que posa com a horitzó l’any 2030, que l’entitat inclou, en l’àmbit de carreteres, el desdoblament de la C-55 des de Manresa fins a Sant Vicenç de Castellet, com també la materialització del pla promogut per la Generalitat d’ampliació de carreteres amb el model 2+1, que inclou la mateixa C-55, però en aquest des de Manresa cap al nord (Callús/Súria).

De fet, aquesta demanda s’ajustaria al que es va comprometre la mateixa Generalitat. Cal recordar que el president Salvador Illa va anunciar, el 12 de juliol passat a Manresa, que el Govern iniciava els tràmits definitius per al desdoblament de la C-55 entre Manresa i Sant Vicenç, amb el calendari de redactar aquest 2026 l’estudi constructiu i ja anar cap a la licitació d’obres amb l’objectiu que a principis del 2027 ja s'hagin adjudicat els treballs per desdoblar la carretera perquè estigui operativa el 2030.

Tal com va avançar Regió7 en aquell moment, l’opció escollida contempla una millora del traçat amb ampliació a dos carrils per sentit entre Manresa i Sant Vicenç i que inclou una nova variant a Castellgalí, portant aquest traçat desdoblat fins a connectar amb l’accés a l’autopista. Un cop la nova via estigui en marxa, el govern eliminaria la bonificació del 100% en el preu del peatge de l’autopista Terrassa-Manresa en els viatges d’anada i tornada en 24 hores, de dilluns a divendres no festius. Fins ara, però, encara no se n’ha fet públic l’estudi informatiu i d’impacte ambiental.

El pla 2+1 també

D’altra banda, també l’extensió del model 2+1 a la C-55 compromès pel Govern entraria en el nivell de priorització que situa la Cambra de Comerç de Barcelona. Quan el departament de territori va aprovar i presentar aquest pla, just ara fa un any, va concretar que, en el cas de la C-55, suposarà estendre aquest 2+1 des de Manresa (amb inici com a punt de referència a la rotonda de la Petrocat, a la confluència amb l’eix Transversal) fins a Súria.

Són un total de 14 km continus, però que com a projectes i temps de materialització es divideixen en tres trams. Des de Manresa fins a Sant Joan de Vilatorrada s’ha programat per al 2026. Seran un total de 3 km amb una inversió prevista de 2,6 milions d’euros. Però dins d’aquest mateix any es preveu iniciar també el tram que li donarà continuïtat, des de Sant Joan fins a Callús: 2,3 km més i una inversió prevista de 6,4 milions.

Un cop completat aquest recorregut, per arribar fins a Súria, tal com preveu el pla, caldrà esperar fins al període 2028-2030. Serà la intervenció de més longitud en aquest tram nord, de 8,6 km. Són projectes (els majoritaris d’aquest pla), la redacció dels quals s’aniran fent entre aquest any i el vinent, per executar-los al final d’aquesta dècada.

Veu virtuts en el tren transversal

El Govern de la Generalitat anunciava fa 15 dies que encarregava els estudis per fer renéixer l’Eix Transversal Ferroviari. La Cambra de Comerç de Barcelona defensa plenament en el seu informe d’infraestructures clau aquesta idea, i és de les que més aprofundeix. L’entitat manifesta que s’ha de reprendre «i avaluar des d’un punt de vista de rendibilitat de la inversió», començant, diu, «pel tram que connectaria Lleida amb Manresa, Igualada i l’àrea metropolitana de Barcelona».

I en detalla els beneficis que creu que comportaria. Així, l’informe subratlla que el futur tren transversal permetria «descarregar el corredor del Mediterrani de les mercaderies del corredor de l’Ebre i Catalunya central que actualment es canalitzen per la línia Tarragona-Vilafranca-Barcelona».

També que «permetria aconseguir una capacitat addicional per donar cabuda a serveis ferroviaris regionals eficaços, contribuint a l’equilibri territorial, trencant amb la radialitat cap a Barcelona, fomentant la dinamització econòmica, urbanística i social de la Catalunya interior».

Notícies relacionades

Carta d'un lector: "Noelia, gràcies per ser tan valenta"

L'eutanàsia de Noelia durarà 15 minuts, serà un còctel de fàrmacs i la jove ha demanat estar sola

Els estudis encarregats recentment pel departament de Territori han d’analitzar aspectes com la demanda de viatgers i mercaderies i la capacitat i operativitat; la compatibilització de trànsit de mercaderies i alta velocitat de passatgers i la definició de terminals logístiques; alternatives de traçat i anàlisi ambiental i econòmica; i també un estudi de continuïtat Martorell–Mollet–Girona–Portbou.

En matèria de trens, l’informe de la Cambra posa també l’accent en el fet que es faci una plena execució del Pla de Rodalies 2020-2030, «incloent el desdoblament de la línia R3 fins a Vic i millora de la resta de la línia fins a Puigcerdà».