La Portada d'El Matí de Catalunya Ràdio
Màquines escurabutxaques camuflades de xarxes socials
Tots coneixem aquesta sensació. Obrim una aplicació del mòbil només per mirar un missatge i, quan ens n'adonem, hem passat mitja hora desplaçant-nos per la pantalla. Aquesta pèrdua de control ens afecta a tots, però s’acarnissa especialment en els més joves. I no parlem d'infants, sinó de tota una generació d’adolescents i joves adults que ha crescut amb un telèfon a la mà. I que planteja, segons els experts, indicis d’una addicció a les xarxes que pot ser molt perillosa.
Ahir en parlava la consellera de Salut a “El matí de Catalunya Ràdio”: “Els joves ara fumen menys, beuen menys, fumen menys marihuana…però veuen més pantalles. I l’addició a les pantalles, que és un fenomen nou, és important. I contribueix en certa manera a la soledat. Ells creuen que estan acompanyats, però estan tremendament sols”
Fins fa poc, el relat predominant sobre la dependència digital situava la culpa en l'usuari, en la seva falta de voluntat o en la manca de límits. Però ahir, un tribunal de Los Angeles, als Estats Units, va assenyalar els veritables culpables: ha condemnat Meta i Google, les matrius d'Instagram i YouTube. Els considera responsables de provocar dependència de manera completament deliberada, i els obliga a pagar 3 milions de dòlars a la denunciant. Una noia de 20 anys que diu que l’addicció a les xarxes l’ha dut a tenir depressió i pensaments suïcides.
El veredicte pot marcar un punt d'inflexió: perquè la condemna no arriba pel contingut tòxic que puguin allotjar aquestes plataformes. El càstig recau sobre el disseny mateix de les aplicacions. Se'ls condemna per construir màquines escurabutxaques camuflades de xarxes socials, per operar amb negligència, ocultant els danys a la salut mental dels seus usuaris.
Al bell mig del debat, hi ha el caràcter infinit de la navegació a les xarxes. L’scrolling, en anglès. El fet que, per molt que baixis i baixis, l’aplicació està dissenyada perquè no s'acabi mai. El seu algoritme sempre té alguna cosa amb què distreure’t, i tot amb un únic propòsit: mantenir el cervell enganxat de forma ininterrompuda.
Als anys noranta, els executius de les grans tabacaleres juraven que els seus cigarrets no enganxaven, però a porta tancada, manipulaven el tabac per garantir la fidelitat vitalícia dels fumadors. Avui, la història rima: un jutjat acaba de dir que les grans tecnològiques són les tabacaleres del segle XXI.
Notícies relacionadesSaben perfectament com els seus algoritmes disparen l'ansietat i els trastorns de conducta juvenil. Tenen a les mans estudis interns que ho acrediten. I, tot i així, ho amaguen diàriament. Es tracta d’una crisi sanitària molt difícil de legislar. Europa intenta liderar la defensa dels joves amb regulacions inèdites com la llei de serveis digitals, però és una persecució gairebé impossible de guanyar.
La burocràcia necessita anys per aprovar una simple directiva, i sovint, es limita a regular el contingut o els discursos d’odi. Les xarxes són útils, és evident, però no són neutres, no són inofensives. I sobretot, no són gratis. Les paguem amb la nostra atenció, amb el nostre temps, i massa sovint, amb la nostra salut mental.
