Fàstic de pederàstia

TV3 ens va oferir ahir a la nit un documental dins de l’espai Nits sense ficció, titulat La fugida, veritats ocultes. Una entrega de 77 minuts, produïda per 3cat, Ottokar i aquesta casa, EL PERIÓDICO, amb la direcció de Guillem Sánchez. I tot això basat en un treball periodístic d’investigació que van arrencar fa 10 anys en aquest diari el mateix Guillem, juntament amb J. G. Albalat i María Jesús Ibáñez, investigant casos de pederàstia a l’Església.

"Són tants els alumnes que han sigut acorralats pels seus professors que aquesta feina no s’acaba mai". La primera frase de l’informe posa en alerta l’espectador. "Els explicarem tres històries que han passat a les nostres escoles religioses". I tot seguit, testimonis esgarrifosos de persones afectades. "Vaig ser víctima d’abusos per part del pare Blai". "No és conscient del que ha arribat a alterar la nostra existència tan sols per tocar-nos". "Jo no sabia el que era el sexe i ell em va introduir els dits dins la vagina".

Televisivament els fets estan perfectament mostrats i documentats, col·locant el rigor i el periodisme a la part alta de l’escala narrativa, sense donar cap oportunitat al sensacionalisme, una cosa molt necessària a la televisió pública. Són molt meritòries les víctimes per haver-se atrevit a donar la cara amb els seus testimonis (Anna Berenguer i Aurora, de 24 anys, totes dues abusades als 8), i Josep Cardeñoso, de Sitges, denunciant abusos físics del pare Blai fa dècades: "Primer tocaments, després van arribar les masturbacions i a continuació un es troba despullat al llit".

I em pregunto: ¿Què deuen pensar, avui dimecres, quan aquests surtin al carrer després de fotre la vida a nenes i nens que han patit depressions, i rebut tractaments amb psicòlegs i psiquiatres, etcètera?

Notícies relacionades

He anat a veure ‘Torrente, presidente’

‘La fugida, veritats ocultes’, la docusèrie sobre pederàstia i encobriment en escoles religioses catalanes

Mirin, en aquesta columna cada dia comento coses de la televisió i d’altres mitjans i comunicació en general. En casos com aquest, en què les històries sobrepassen qualsevol límit, entendran que a un li resulta difícil opinar com a periodista abans que com a pare i no posar-se al lloc de les famílies afectades. Tot... perquè alguns capellans han actuat com a aprenents de Torrente.

Potser algun abusador està llegint aquesta columna. Ni s’imaginen el favor que tornarien a la societat reconeixent tot el que han perpetrat, perquè tot aquest absurd encobriment... ¿A canvi de què?