La crítica de Monegal: Pere Aragonès, hagiografia amb escopinyes

No dic que TV-3 hagués hagut de convidat l’epidemiòleg Oriol Mitjà, que s’ha especialitzat a posar-lo a parir. Aragonès es mereix una treva per veure el que diu la Bíblia: per les seves obres els coneixereu. Però vist això estic convençut que el primer a posar-se vermell ha sigut ell. Un afalac tan desmesurat no beneficia, debilita. Aquesta exaltació de la seva joventut com a sinònim d’infal·lible garantia, per exemple, és inútil. A Kim Jong-Un el van investir líder suprem de Corea del Nord als 28 anys d’edat, i fixin-se quina trajectòria porta la criatura. Tampoc l’han encertat amb la referència al color polític de la seva família, a un avi seu en concret, alcalde de Pineda en ple franquisme. Compte, cadascú és el que és, no el que són els seus avis. TV-3 sap que, a Catalunya, burxar en les famílies és perillosíssim: durant 40 anys la burgesia catalana, en un 70% com a mínim, va ser absolutament franquista.

Notícies relacionades

La gala

'Desaparegut', el fenomen que ha arribat al número 1 de Netflix: "Mai m’hauria imaginat que l’èuscar m’obriria camí com a actor"

M’explica un espia que a ERC tampoc estan satisfets. Per altres motius. Consideren que aquesta hagiografia arriba tard (va ser investit fa més de dos mesos) i han esperat a emetre-la quan mig país ja fa vacances. Perquè tingui una repercussió diluïda. ¡Ah! Sembla que a TV-3 la submissió a Junts x Waterloo encara no declina. A mi m’ha agradat una estampa, segurament de finals dels 80, quan Pere Aragonès, un nen encara, enfila amb un escuradents una escopinya d’un platet, i se la menja.

La seva cara és la d’un trapella simpatiquíssim. Jo crec que l’elecció d’aquest moment és un avís a Laura Borràs, que l’altre dia al ‘FAQS’ li van obrir una llauna d’escopinyes per ella sola, en exclusiva. Compte, el monopoli de l’escopinya no existeix.