Paz Vega: «Sense guió estic com un peix fora de l’aigua»

És una de les nostres estrelles internacionals, perquè ha anat combinant els seus treballs a Espanya amb projectes als EUA i Amèrica Llatina. Però Paz Vega (Sevilla, 1976) no oblida el que li deu a la tele des que va aconseguir la popularitat amb la sèrie ‘7 vidas’. Tot i que papers com el del film ‘Lucía y el sexo’, que li va valer un Goya, també hi contribuïssin. A la petita pantalla ha fet un pas més endinsant-se en l’entreteniment. Va quedar segona a ‘MasterChef celebrity’ en l’edició del 2018 i en la primera de ‘Mask singer’ va guanyar amb la màscara de Catrina. Ara és investigadora en aquest ‘talent’. I resulta que darrere del seu glamur hi ha una frescor i proximitat la mar de delicioses.

¿Participar en la passada edició darrere d’una màscara li ha servit? 

Jo pensava que sí, que m’ajudaria haver estat a l’altre costat. Però després t’adones que no té res a veure amb com es viu el programa a la taula d’investigadors. Perquè és tot tan espectacular, que, al final, estàs assistint a un gran xou amb cançons fabuloses, amb ball, amb aquestes màscares que es mouen, amb foc i confeti...

Costa estar per la feina, vaja.

Amb el gran tema que interpreten, et poses a ballar, perquè t’ho demana el cos. I és tal la distracció, que quan acaba dius: però ¿qui és? 

Confessa que li ha costat això de treballar sense guió.

Uf, estic com un peix fora de l’aigua. Amb guió et faig el que vulguis, però aquesta sensació de no tenir res que et porti... Ets tu, però tu en circumstàncies que no són normals. Perquè estar entre Javier Ambrossi i José Mota no ho són (riu). I jugant al màxim, emocionada sempre... És que al·lucines. I això fa que et tornis boja i diguis el primer que et passi pel cap. Barbaritats.

¿Li ha contagiat Ambrossi la seva enorme competitivitat?

A ell li va la vida en això. A més, el premi, uns prismàtics d’or –d’or del que va cagar el moro, però daurats– posa molt. I com que els vols guanyar, lluites. 

¿Li està agafant gust a la televisió? Primer va ser ‘MasterChef celebrity’ i ara ‘Mask singer’.

Jo vaig començar a la tele. Per a mi és fonamental i li dec el que soc. Quan els actors no volien fer tele perquè era una cosa com de segona categoria, a mi això m’ofenia. Perquè jo sortia de la tele i el que a mi em va donar ‘7 vidas’ i tot això... I he continuat fent sèries, no només aquí, també als EUA i a Amèrica Llatina. Per a mi la tele és un mitjà més, que arriba massivament a la gent. Amb el qual no hi tinc res en contra.

Però no feia entreteniment.

No, això no. No havia fet un ‘talent show’ o entreteniment d’aquest calibre. I ho estic disfrutant moltíssim, perquè només et demanen que et diverteixis, que siguis tu...

¿I com va ser això d’estar dins d’una màscara?

Meravellós. Des del primer moment, quan a la sala de gravació vam començar a seleccionar les cançons. Això de sentir que cantaves i que quedava una cosa mitjanament decent... I quan em recollien al matí, em posaven al cotxe, em posaven el casc de La Guerra de las Galaxias, arribava, ningú em parlava... Tot això va ser increïble. Després, sortir a l’escenari sent Catrina i veure que amb la màscara ningú sabia que era jo va ser tan divertit... 

Notícies relacionades

L’harakiri inconclús de la senyora Mariko

Cal fer-li un vestuari al sindicalista Pepe Álvarez

I li va anar tan bé que va guanyar.

Però això de guanyar t’és igual. Això va ser la cirereta, perquè crec que vaig jugar molt bé les pistes. Però el que val és l’experiència, que va ser preciosa. Jo els ho recomano als meus companys. Els dic que si els truquen, que s’hi llancin de cap. Ho disfrutaran. No se sentiran incòmodes ni que la seva imatge es deteriora o es crema. Perquè només se’t veu un minut: al treure’t la màscara. Per a mi ha sigut un gran regal.