Roberto Leal: «Fer doblet és per sentir-se afortunat»

Mentre que el sector audiovisual encara no s’ha recuperat de l’aturada provocada pel coronavirus, Roberto Leal (Sevilla, 1979) ja està a tot gas simultaniejant treballs entre TVE, la cadena en què era el presentador estrella, i Antena 3, que l’acaba de fitxar. I amb dos formats dels grans. Aquesta setmana torna a OT, els dimecres, i amb Pasapalabra a les 20.00, de dilluns a divendres.   

No l’atura ni la pandèmia.

Sí que vaig estar un mes confinat. Però fer doblet és per sentir-te afortunat. Perquè aquesta és una situació molt dura per a tots els gremis. I està sent una clatellada per a molts companys els programes dels quals s’estan reduint o que de moment estan aturats sense saber què passarà amb ells. El natural hauria sigut acabar OT i haver començat en gran amb ‘Pasapalabra’ i, en un futur, ‘El desafío’. Però la vida et posa per davant un tancament d’OT  amb quatre gales que coincideix amb Pasapalabra...

Per sort, li han permès fer-ho...

Sí. Estic molt content, perquè les dues parts han arribat a un acord. És que havia de tancar l’etapa amb els nois d’‘OT’.

Tenia una implicació amb aquest programa més enllà del professional.  

Sí, perquè al final aquest projecte ho necessita. Quan formes part d’un projecte així, si t’hi fiques, t’hi fiques. Soc molt fan d’aquest format, i si et trobes gent com tu... Fins i tot en el confinament he tingut contacte amb ells. La millor notícia és que torni i es tanqui aquesta edició, que ja és històrica.

Tant com que presentés l’ara per ara última gala des de casa seva...

Sí, per l’alerta. ¡Qui em diria que presentaria OT, que no és un programa qualsevol, des del sofà! Aquest famós sofà vermell que quan el vengui a Wallapop em forraré...

Ha deixat TVE per un projectàs a Antena 3: Pasapalabra

Sí. Però al ser d’una altra cadena era difícil que es posessin d’acord. I és que és un format en què a la gent li ve de gust participar. Hi ha qui diu que és complicat per al convidat, ja que et pot posar en la tessitura que això ho hauries de saber.. . Però jo crec que no et fica en cap laberint i crec que, al contrari, en surts reforçat perquè dones un altre perfil. 

¿I somiava treballar-hi?

Mai m’ho havia plantejat, perquè jo estava amb les meves coses. Però quan va començar a sonar el meu nom, em vaig sentir afalagat. I quan et truquen, ja et fas a la idea que seràs el presentador d’un programa tan mític com aquest.

Tant com el seu presentador: Christian Gálvez. ¿Els compararan?

Som molt diferents. Jo tinc una altra manera de presentar. Com Arturo Valls i Juanra Bonet, que serem a les tardes d’Antena 3. Allà hi ha l’essència: no deixar de ser tu i fer les coses a la teva manera. Però respectant l’audiència, ja que Pasapalabra en té una de molt fidel i cal cuidar-la.

Hi ha qui dubtava que pogués llegir tan ràpid les preguntes del ‘Rosco’. I ho ha aconseguit.

Això del ‘Rosco’ és un entrenament per a qualsevol, perquè ningú parla a aquesta velocitat.  És clar que se’t trava la llengua en algun moment, però, com està gravat, si és catastròfic, s’atura. Com ha passat sempre. Jo ho porto amb normalitat. El que és bonic és que es veurà una evolució. I hi haurà un dia en què demani el pa en dos segons i tornaré boja la fornera [riu]. 

Notícies relacionades

«Si volen guerra, ¡jo, ni un pas enrere!»

L’harakiri inconclús de la senyora Mariko

¿Trobarà a faltar el directe, a què sembla ser addicte?

[Riu] És cert que el directe enganxa, perquè té aquesta adrenalina... Però encara no em donarà temps a trobar-ho a faltar, perquè em queden les quatre gales d’‘OT’.  A més, també té les seves coses dolentes, perquè sempre estàs allà davant, en canvi, al gravar, tens horaris i més temps per a disfrutar. Que ja vaig tenint una edat... ¡Que aviat en tindré 41!