TU I JO SOM TRES

Ossos de vidre, la fragilitat de la tendresa

1
Es llegeix en minuts
Ferran Monegal
Ferran Monegal

Crític de televisió

ver +

Cada any, amb l’arribada de La Marató, la meva reconciliació amb TV-3 és absoluta. Momentània, però omnímoda. Que bé que treballa aquest programa la solidaritat i l’altruisme. Aquesta vegada l’incentivament, la inducció que practiquen, mereix tot l’aplaudiment sense cap reserva. Malalties minoritàries. Aquest era el tema de sensibilització cap a la ciutadania. Posem el cas delDavid, un nen que malgrat els seus poquíssims anys ja ha patit 15 fractures. Té osteogènesi imperfecta, o sigui, ossos de vidre. Va sortir acompanyat dels seus pares. Ens va robar el cor de seguida. Tendre, simpatiquíssim, molt viu en les seves expressions, va agafar el micròfon deLídia Herediai ens va dir un«¡Hola!»que va penetrar en nosaltres amb una intensitat que no oblidaré mai. ElDavidpodria ser el resum, la síntesi, de tot el que vam veure i vam sentir en aquesta excel·lent jornada televisiva. M’interessa poc ressaltar els milions que s’han aconseguit. Són fonamentals, això és indiscutible, però aquest discurs que Catalunya, els catalans, som més generosos, més despresos, més del més que els altres, és una delectació amb la qual no combrego. Si he de combregar amb alguna cosa, ho faig solidaritzant-me amb els casos que aquest dia TV-3 m’ha posat davant dels ulls, i amb el treball coral d’una cadena que en aquesta ocasió sí que ha recobrat la seva essència pública. Visibilitzar les malalties minoritàries amb la delicadesa, l’encert, l’emoció que en cada cas ha desplegat TV-3 i els seus professionals ha sigut exemplar.  El trident Mònica Terribas, Jordi Basté i Josep CuníMònica Terribas, Jordi BastéJosep Cuní –i una multitud darrere d’ells fent-ho possible– han funcionat a la perfecció. Allò de Quim Masferrertrotant, incansable, per Catalunya, ha sigut senzillament ciclopi.  El felicito. Ha dinamitzat la jornada com només ell ho sap fer. S’ha mogut com un remolí. Comprenguin que eviti fer servir la paraula tsunami, perquè ara l’han impregnat d’ideologia.

Notícies relacionades

L’únic retret que puc fer a Masferrer és haver acomiadat tan esplèndida jornada televisiva exclamant precisament «Ho tornarem a fer!». Ja sé que no és bo reprimir-se, però jo prefereixo un altre eslògan que també va llançar en el seu vibrant final: «La Marató és conèixer, aprendre, compartir». Si afegim allà el seu cèlebre «Sou molt bona gent!», recobrarem tot el seu sentit.