Anar al contingut

TU I JO SOM TRES

Moriràs sol, tot i que tinguis la tele encesa

Ferran Monegal

Que trist i desesperançador que és el documental que ens acaba d’oferir 30 minuts (TV-3). Morir en solitud es titula. Tres realitzadors japonesos ens han ensenyat el que està passant al seu país: cada vegada apareixen més persones grans, que viuen soles, mortes al seu domicili, sense que ningú els hagi trobat a faltar en dies, setmanes, mesos, anys, fins i tot. Mentre dura la seva vida laboral, les seves relacions amb el món són normals. Quan es jubilen, queden desconnectats. Es tanquen. No es relacionen. Ens van parlar del cas d’una persona que feia tres anys que estava morta. Va saltar l’alarma per les mosques i l’olor que sortia dels respiradors del seu pis. Aquí també sabem el que és això. Fa poc, a la Ciudad Lineal de Madrid, van trobar una ciutadana momificada a casa seva. Feia 15 anys que estava morta. ¡Ah! El més terrible no és que et moris. El que és esfereïdor és que ningú s’hagi assabentat que has deixat d’existir. O sigui que molt abans de morir ja eres socialment un difunt. Va sortir un enginyer japonès, jubilat, ficat al seu minúscul piset, que deia: «Sé que moriré sol. Ja m’he fet a la idea». I bolcat a sobre un bol d’arròs anava menjant tristament, taciturnament, sense demostrar cap plaer, amb els seus palets.

No ens han dit res en aquest documental de si veure la tele els ajuda a viure el que els queda de vida. Haurien d’haver inclòs una investigació sobre això. Jo opino que la tele, vista en solitud, el que fa és escurçar la vida. El 25 de gener del 2006, a Londres, en un apartament sobre el centre comercial Wood Green, va ser trobat el cadàver de Joyce Carol Vincent. Feia tres anys que estava morta. La van trobar en estat de descomposició i amb el televisor encès. No ha transcendit quin canal estava veient. Ningú ha investigat si el programa que mirava va ser la causa de la seva mort. ¿Li va provocar la tele un atac al cor o un insuportable turment, que va derivar en mort sobtada?
El que sembla demostrat és que combinar solitud i televisió és perillosíssim. Estar sol davant d’un artefacte tan potent de suggestió i hipnosi pot arribar a ser letal. Fa anys que aconsello veure la tele en companyia. Sols, mai.  Si et mors amb la tele posada, passen els veïns, escolten rere la porta el soroll, la xaranga televisiva, i es creuen que t’ho estàs passant genial. I resulta que fa mesos que estàs difunt.


 

Temes: 30 Minuts