Betevé, 25 anys com el 'Gran hermano' de Barcelona

El 1994, l’any en què es va estrenar ‘Friends’, va morir Kurt Cobain, Sony va treure la PlayStation 1 i Nelson Mandela es va convertir en el primer president negre de Sud-àfrica, els barcelonins van poder sintonitzar per primera la tele municipal de la seva ciutat, BTV. El 3 de novembre, l’informatiu ‘Barcelona notícies’, presentat per Isabel Gaset, inaugurava la nova cadena, nascuda a partir de les televisions dels districtes de la capital catalana. Vint-i-cinc anys després, la rebatejada Betevé celebra aquest diumenge (21.15 hores) les seves bodes de plata amb un documental i continuant amb la seva aposta per l’actualitat local, però comptant també amb programes innovadors, que sempre han sigut part del seu ADN des del primer i trencador projecte que va liderar Manuel Huerga. 

«El més important és haver sigut, i continuar sent, un referent de proximitat per a la ciutat. En aquest sentit, el nostre rol no és gaire diferent del que fan les teles de Tarragona, Lleida o Girona, amb la diferència que nosaltres arribem a més població i això ens permet tenir una mica més d’ambició. I això s’ha fet sense grans estridències, sense posicionaments polítics i amb un compromís de servei públic», assegura Sergi Vicente, el seu actual director.

En una època en què no existien Facebook ni Twitter, la cadena va ser una pionera en la interacció directa amb el públic gràcies a programes com ‘Videomaton show’,en què els ciutadans posaven una moneda als quatre fotomatons repartits per la ciutat i disposaven d’un minut per parlar davant la càmera de la primera cosa que els passés pel cap.

Les ‘Nits temàtiques’ dedicades cada dia a una disciplina artística; els monòlegs originals de Carles Flavià a ‘Qualsevol nit pots sortir sol’;els informatius en llengües estrangeres a l’’Infoidiomes’; el ‘Magazine’ amb càpsules de temes diversos relacionats amb Barcelona; ‘L’entrevista’ de Joan Barril (el programa amb més emissions, amb 2.342), i les imatges en bucle del ‘Moebius’ són alguns altres dels espais més recordats dels primers anys amb Manuel Huerga com a director, a qui després van seguir Joan Tapia (el març del 2001), Ricard Domingo (juliol del 2004), Àngel Casas (setembre del 2008) i el mateix Vicente (desembre del 2014).

De Monegal a Pitu Abril

La crítica televisiva del ‘Telemonegal’, amb Ferran Monegal (que va estar la barbaritat de 10 anys en antena, des del 2003); la tertúlia futbolística de Pitu Abril a ‘La porteria’); els debats del ‘Bàsics’d’Eva Arderius; ‘Connexió Barcelona’, amb Josep Maria Bachs; ‘La tarda’ d’Elisenda Roca i Adam Martín, el magazín cultural ‘Àrtic’ de Flora Saura i ‘El pla Sardà’ amb Xavier Sardà i Pep Plaza també són alguns altres dels exponents principals d’una cadena que sempre ha tingut molt present els formats de divulgació, incloent des de la literatura (amb el ‘Saló de lectura’ d’Emili Manzano i el ‘Qwerty’ de Joan Barril) i la música (‘Música moderna’, ‘Alta fidelitat’) a la psicologia (‘Respira’) i l’educació sexual dels adolescents (‘Oh my goig’).

Glòria Serra, Manuel Campo Vidal, Antonio Franco, Xavier Muixí, Olga Valencia, Queco Novell, Daniel Domenjó i Emma Quadrada són alguns altres dels molts professionals que han donat la cara davant les pantalles de Betevé.

Sense oblidar, per descomptat, l’actualitat de la ciutat. «A la recent cobertura de les protestes per la sentència del procés hem vist que es reconeixia la nostra feina amb comentaris de gent que pensava de forma molt diferent, i això és molt gratificant», treu pit Vicente parlant d’un mitjà de comunicació que, des del setembre del 2014, compta amb una ràdio pròpia, Barcelona FM, i que produeix continguts audiovisuals per a plataformes com Twitter, Facebook, Youtube i per a un web «que s’ha convertit en un dels portals en català amb més audiència».

Els reptes pendents

Notícies relacionades

RVFV debuta a ‘La Voz Kids’

Amb la tele s’atreveix tothom

El bon estat de forma de Betevé no impedeix que li quedin alguns reptes per afrontar. Entre aquests, «mantenir un sistema de govern despolititzat, acabar amb el conflicte laboral, que fa massa anys que dura, i mantenir i impulsar el model multipantalla, perquè l’audiència ja no només és a la tele», reconeix Vicente, que recorda que han «perdut capacitat de produir continguts perquè el pressupost és fràgil». «Els partits han de tenir en compte que costem 10 euros per habitant cada any, així que estem per sota del que costen molts altres mitjans públics, per la qual cosa hi ha marge de millora», afegeix. «Cal cuidar Betevé», reivindica.

La tele que porta 25 anys posant l’ull sobre Barcelona sense perdre cap detall de tot el que passa a la capital catalana, com bé va visibilitzar el seu primer logo, obra del dissenyador Peret, a l’estil ‘Gran hermano’.