La guerrilla del 'pendó' (Sue Ellen)

Aquest 30 minuts que acaba d’emetre TV-3 titulat Llenguaferits ha generat polèmica. El que ha cridat més l’atenció, perquè serveix com a titular d’impacte, ha sigut el jove que hi va sortir reclamant poder parlar en català a la torradora del pa, i que la torradora l’entengui. ¡Ah! No deixa de ser un pintoresquisme anecdòtic. El que planteja aquest treball és una altra cosa. Es tracta d’una crida d’alerta sobre la situació de l’idioma català, perquè el televident que el vegi passi a l’acció. Ens deia el presentador en el pròleg: “El futur de la llengua catalana ja no està lligat només a l’hostilitat de l’Estat espanyol, sinó a la nova demografia”. O sigui, ja no es tracta només de l’opressió de l’Estat espanyol: ara tenim els enemics dins. Ergo, ¡catalans, passem a l’acció! ¡Ah! Aquests treballs d’excitació, escalfament i inducció, TV-3 els sap fer molt bé.

Notícies relacionades

Sandra Barneda

L’ascensor i el temps

Sobretot, com saben seleccionar el nostre paisatge interior. Un jove pare, per exemple, sorprès que el seu fill estigui canviant cromos amb un company i parlin en castellà tranquil·lament. Un grup d’escolars jugant a futbol i utilitzant expressions castellanes, per exemple. O professors i divulgadors que miren a la càmera i diuen: “Si dues llengües són igual de pròpies, una sobra [...]. Tot alumne de fora que hem aconseguit pintar de catalanoparlant, al carrer el despinten ràpidament”. I un avís del programa, contundent: “¡La llei d’immersió lingüística no es compleix!”. O sigui, un missatge clar des de TV-3: que cada televident s’institueixi en comando, i que actuï contra l’enemic, perquè ara el tenim dins, als nostres carrers, als patis de les nostres escoles. Dit d’una altra manera: consolidat el repte de la naturalitat del català, gesta heroica que es va aconseguir amb el pendó de Sue Ellen d’aquell Dallas de TV-3 dels 80, ara s’ha de passar a accions contundents. Em sembla un missatge insensat, francament. És clar que, en l’actual línia d’agitprop de TV-3, els ha de semblar fantàstic.

Permetin-me. Si l’idioma català no el defensem a Catalunya, ¿on el defensaran? ¿A Pamplona? Aquesta frase l’he escrit aquí moltes vegades. També l’he dit en platós de cadenes de Madrid, que potser té més mèrit. Però una altra cosa, ben diferent i perillosa, és impulsar la gent i transformar-la en comandos guerrillers.