TU I JO SOM TRES

'Escrache' en seu parlamentària

1
Es llegeix en minuts
Ferran Monegal
Ferran Monegal

Crític de televisió

ver +

Gran desplegament a Al rojo vivo (La Sexta). Esplendor de la primera potència sobre informació política de tot el ‘telehipòdrom’ estatal. Estem d’acord: al Congrés dels Diputats s’estava produint un gran espectacle. Ana Pastor va triar una jaqueta groga com a port indumentari. Diuen els experts en tendències que serà el color de moda aquest estiu. Jo crec que se'l va posar per donar un avís cromàtic, descriptiu, molt televisiu, sobre l’actualitat parlamentària d’aquella jornada. En efecte, la presència de diputats nouvinguts de la presó donava un plus extraordinari a aquesta sessió congressual. Deia Wyoming la nit anterior a El intermedio«La democràcia espanyola està innovant. Presos que acaben de diputats. Fins ara l’habitual era veure diputats que acabaven presos». No sé si progressem.

L’estampa de Santiago Abascal (Vox) col·locant-se en el grup socialista, darrere de l’escó de Pedro Sánchez,Pedro Sánchez ha sigut molt comentada. A mi m’ha meravellat més veure la rapidesa de Pepe Zaragoza (PSC) fent un salt i asseient-se al costat d’Abascal. Diuen que ho va fer per marcar terreny. O sigui, ¡això és grup socialista, noi! Però el mateix Zaragoza va explicar després a Ana Pastor que va acabar ajudantAbascal, explicant-li quin botó prémer per votar i altres detalls sobre els artefactes que hi ha a cada escó. O sigui, el socialista es va transformar en instructor dels principiants de Vox. Van quedar molt agraïts i il·luminats.

Notícies relacionades

La salutació respectuosa entre Sánchez i JunquerasSánchez Junqueras va contrastar amb els crits i el cruixir d’escons d’alguns diputats que ens van impedir escoltar el jurament dels indepesindepes. ¡Ah! Els que tant abominen dels ‘escraches’ van acabar fent un ‘escrache’ en seu parlamentària. Per fortuna una càmera de Ferreras ens va oferir un primer pla del foli en què Junqueras va escriure la seva fórmula de promesa de càrrec: «Des del compromís republicà com a pres polític...».

Quan les càmeres pentinaven els exteriors, vam veure una massa humana cridant. ¡Ah! A Le 14 juillet el poble va prendre la Bastilla i va alliberar set polítics allà empresonats. No era el cas. Aquesta massa eren funcionaris de presons que protestaven per les seves condicions laborals. Funcionaris de les mateixes presons en les quals estan ingressats els quatre diputats. Custodiats per imperatiu legal.