Anar al contingut

TU I JO SOM TRES

Un polític en un 'pendrive' no enganxa

Ferran Monegal

Un altre cop arbitrari d’autoritat de la Junta Electoral Central. Aliada amb Institucions Penitenciàries, ha prohibit que Junqueras (i, per carambola, Puigdemont) participés en el debat que TV-3 va emetre dimarts a la nit. Deixo als analistes polítics que valorin la transcendència política d’aquesta prohibició. Des d’un punt de vista televisiu, certifico que ha sigut un error monumental. Ens han tret un espectacle escènic de primera magnitud. Hauria sigut bàrbarament interessant veure cara a cara en un plató –tot i que fossin a distància– el president que va triar escapar-se i el vicepresident que va escollir quedar-se. Al marge de la política, aquesta trobada, aquest face to face –malgrat que hagués sigut a través de plasmes– hauria sigut d’una potència televisiva colossal. El factor humà en aquest cas hauria sigut formidable. Un increïble contrast. ¡Ahh! A aquesta Junta Electoral Central crec que li passa una cosa digna d’estudi psiquiàtric. És un organisme que regula els debats televisats i fa l’efecte que la tele li produeix urticària. És una situació desenraonada. És, per exemple, com si a algú que abomina el futbol el posessin d’àrbitre en un Barça - Madrid.

L’estratègia del minut d’or des d’un pendrive ha sigut un recurs enginyós, però televisivament té poc ganxo. Una cosa és debatre davant les càmeres, i una altra, deixar anar un monòleg gravat. No hi ha clinch. No hi ha picabaralla. A l’audiència el que li agrada és la interpel·lació i les topades. La llum surt sempre d’un bon llampec. Esteban González Pons, el debatent del PP, va acceptar el pendrive de Junqueras, però es va negar que posessin el de Puigdemont. Va advertir: “És un senyor que vol debatre des del sofà de la seva mansió”. Home, és veritat que debatre des del saló de casa et permet una comoditat de la qual no poden disfrutar els que són al plató. I, menys encara, qui ho ha de fer des d’un ombrívol racó d’una presó. Però Xavi Coral, el moderador, el va advertir del seu error: Puigdemont no hauria estat tranquil·lament al seu sofà, sinó en un set televisiu que havien preparat.

Finalment, TV-3 va decidir no emetre el minut d’or de Puigdemont en el pendrive. És igual. No és rellevant. El van emetre immediatament després, en el Més 324. De minuts d’or de Puigdemont, des de fa 20 mesos, a TV-3 n’hi ha a cabassos.